MENU

18 desembre, 2017 Comentaris (0) Visualitzacions: 887 Cinema Col·lectiu Bob Merrick

Títol
Star Wars: Episode VIII - The Last Jedi

Director
Rian Johnson

Actors
Daisy Ridley, John Boyega, Mark Hamill, Carrie Fisher, Adam Driver i Oscar Isaac

El cinema és molt més que espectacle, certament, però què bé es posa un gran espectacle quan està ben fet. I Star Wars és un gran espectacle de proporcions galàctiques.

Puntuació

8,5

El despertar dels últims Jedi. Un gran començament.

Els últims Jedi (Rian Johnson, 2017) segurament és un títol que no fa del tot justícia a la darrera entrega de la saga Star Wars, que va néixer ara fa quaranta anys amb el visionari George Lucas, un dels directors i productors que més va revolucionar a finals del segle passat el cinema d’entreteniment nord-americà i la mateixa indústria de Hollywood. Segurament el més apropiat hauria estat El despertar de la força, curiosament el títol de l’episodi VII, el reboot o reinici de la saga dirigit amb solvència, respecte i ofici, que no imaginació, per J.J. Abrams, el 2015.

La darrera entrega és, de fet, un despertar o, si ho voleu, un renaixement en tots els sentits. Segueix el pal de paller troncal de la saga: el conflicte entre el bé i el mal i el futur de la nissaga Skywalker. Però, a la vegada, no es conforma amb repetir fórmules i personatges, sinó que, i amb tots els alts i baixos que té el seu argument ─que els té─, el converteix en un capítol absolutament rellevant. A partir d’ara, els creadors que es responsabilitzin d’expandir l’univers d’aquesta space opera intemporal imaginada per Lucas podran explorar definitivament aquesta llunyana galàxia. I, en bona part, l’èxit d’aquest operació és curiosament gràcies a Abrams. El fet de rel·legar Luke Skywalker a aparèixer uns segons al final de l’episodi VII, va deixar un gran marge de maniobra argumental a un personatge icònic. Abrams, suposo, era conscient que el que tocava era fer un reboot, però a la vegada també tenia clar que la saga havia de marcar un perfil propi i allunyar-la, sense estridències i irreverències, del llegat del seu creador. Tot això, esclar, sense renunciar a l’ànima, el corpus de la saga, que a banda de grans efectes especials no deixa de ser una història de bons i dolents, de princeses en perill, una oda a l’aventura pura amb un gran conflicte paternofilial de fons.

El director i guionista Rian Johnson, amb la complicitat de LucasfilmDisney, no es conforma, doncs, a seguir les directrius canòniques de la franquícia, com va fer Abrams. Johnson porta personatges i arguments per camins que poden ajudar a expandir l’univers. També es deixa entreveure que, si es fa bé, es pot tancar de manera virtuosa el final de la nissaga Skywalker. Star Wars és, per damunt de tot, un gran entreteniment de la indústria del cinema. Però la seva categoria de clàssic contemporani el porta a ser analitzat amb lupa pels fans. Aquests es mouen entre el purisme i la devoció per la saga clàssica, el desencís per la primera trilogia i els sentiments contraposats del reboot de l’episodi VII, El despertar de la força. Malgrat tot això, la saga continua sumant legions de fans. El relleu d’Abrams, l’ha agafat Johnson, un bon director i guionista, com ja va demostrar amb la seva òpera prima, Looper (2012). El plantejament argumental vol destacar les contradiccions de l’ús de la força, el desencís crepuscular d’un vell i últim Jedi, Luke Skywalker, els dubtes de Ray i com afloren vells conflictes no tancats. Això li permet aprofundir en la psicologia del personatges i porta-los per camins que no ens imaginàvem. A més, i de manera molt tangencial, ens fa veure que en tot conflicte la frontera entre el bé i el mal és complexa i res és el que sembla, si més no del tot. En aquesta nova entrega es dona protagonisme a personatges carismàtics, com ara Poe Daemon (Oscar Isaac) i es recupera la capitana Phasma (Gwendoline Christie) i Maz Kanata (Lupita Nyong’o), si bé en papers merament secundaris. Aquest episodi, però, sí que ens permetrà conèixer el gran líder suprem de la Nova Ordre, Snoke, interpretat pel sempre ocult digitalment Andy Serkis. Els últims Jedi, i això és important destacar-ho, és ple de referències a altres capítols de la saga; però Johnson ho fa sense entrar en l’homenatge resclosit o innecessari.

La trama principal, el gran triangle format per Rey (Daisy Ridley), Kylo Ren (Adam Driver) i Luke Skywalker (Mark Hamill), és el que ens aporta la dimensió dramàtica i el que ens permetrà intuir cap on pot anar al darrer capítol de la tetralogia. I en aquest conflicte tenim la malaurada Carrie Ficher (Leia Organa), a qui està dedicada la pel·lícula, fa el paper de pont entre Luke i el seu fill Ben SoloKylo Ren, sense deixar de ser el pal de paller de l’aliança rebel, amb tot el que això comporta. Aquest capítol fa la mateixa funció que L’imperi contraataca (Irvin Kershner, 1980) a la trilogia central. Fa avançar la trama, però no la resol. També ens planteja escenes que ens recorden La venjança del Jedi (Richard Marquand, 1982), però que prenen rumbs i finals molt diferents. També recupera algun personatge rellevant d’altres capítols. I tot això ho fa sense buscar exclusivament la complicitat dels fans, L’imperi contraataca es caracteritza perquè presenta diverses trames que avancen en paral·lel. Però a diferència d’aquest, que és una absoluta peça de rellotgeria, on tot encaixa a la perfecció, Els últims Jedi presenta trames que no acaben de trobar el to dins del gran arc argumental principal. Per dir-ho amb altres paraules: no ajuden a bastir un argument cohesionat. Em refereixo a la trama secundària que protagonitzen Finn (John Boyega) i Rose Tico (Kelly Marie Tran), la qual no acaba de funcionar bé en el conjunt. Amb tot, ens serveix per mostrar-nos imatges meravelloses que ajuden a explorar l’univers, els mons, Star Wars. Aquí, per cert, trobem el personatge de DJ, molt ben interpretat per Benicio del Toro, que queda com un rara avis, però que ens revela aspectes foscos de la galàxia.

Abrams va sustentar l’episodi VII en l’absència de Luke, el qual, però, planava per tot el film. Aquí Skywalker és el gran protagonista. Mark Hamill ofereix una interpretació extraordinària que permet aprofundir en aquest personatge maleït. Lucas ja ens el va vestir totalment de negre a El retorn del Jedi, en què s’intuïa la deriva emocional del personatge, més fosc, més sotragat emocionalment i físicament amb l’amputació d’una mà per part del seu propi pare. En aquest episodi el desplega totalment. Hamill ens ofereix un Skywalker ple de matisos a la recerca de la redempció i el seu lloc a la força. El final, el gran final, ens ofereix un dels plans més bells de tota la saga; una seqüència que passa amb extrema sensibilitat de l’èpica a la melancolia. Un final memorable que ens retornarà als orígens d’un món llunyà, situat a la perifèria de la galàxia on va començar aquesta tràgica història familiar.

Entendre aquesta tetralogia sense la participació de John Williams és, senzillament, inconcebible. En aquesta ocasió ens ofereix una banda sonora que no aporta grans moments nous, com va ser, per exemple, l’extraordinari Duel of fates, de l’episodi I. Williams prefereix treballar temes dels personatges que formen part del mite, com de Leia o el de la Força, també conegut com el dels sols binaris; tots ells d’una simfonia i romanticisme absolutament meravellosos.

La direcció de Rian Johnson és, senzillament, magnífica. I tot i els seus alts i baixos, està totalment al servei de la trama i els personatges. No patiu: hi ha grans batalles, sacrificis heroics, duels d’espases de llum, el retorn de C3P0, RD2D2 ─no us perdeu l’extraordinari retrobament amb Skywalker─ i el gran Chewacca, i la utilització de la força ─on per cert s’exploren propietats que en desconeixíem─. Tot al servei de la narració, sense renunciar a l’espectacularitat com a marca de fàbrica de la franquícia. Un dels punts forts del treball de Johnson és la seva aposta per un sentit de l’humor molt ben dosificat. Un humor que li serveix, de manera subtil i fins i tot amb mirada irònica, desmitificar alguns elements icònics, com el casc del malvat ─atents a la conversa entre Snoke i Kylon Ren─ i el mateix ús de la força. El personatges secundaris, aquesta gran mina del marxandatge del món Star Wars, ens ofereix l’oportunitat de descobrir nous personatges i criatures; i no, no patiu, no hi ha cap rastre de possibles Jar Jar Binks. Per cert, deixeu-me dir que els Porgs són adorables i molt ben dosificats. La pel·lícula sí que es ressenteix, com hem apuntat, del desajustament entre la trama principal i una de paral·lela ─incloent-hi, en part, la desesperada fugida de la flota rebel─ de la qual no acabem d’entendre ben bé què és el que vol fer del tot. Aquesta seria la principal crítica i l’escull que l’allunya de la perfecció de L’imperi contraataca. No es pot tenir tot. Som davant d’un espectacle de primer ordre que no ha de decebre els fans de la saga i que pot fer les delícies dels que la descobreixen, a més de continuar sent un gran tribut a l’space opera i, perquè no dir-ho, al seu creador, George Lucas.

Fa quaranta anys vaig anar a l’estrena del que es coneix com Star Wars: Episode IV – A New Hope ─per un servidor sempre serà La guerra de les galàxies. Un cop la pantalla es va il·luminar vaig descobrir els Jedis ─ara jedais─, els sabres làser ─ara espases de llum─, Luke, Leia, Solo, R2D2, Darth Vader i altres grans personatges. I en un món sense internet i espòilers vaig quedar de pedra quan vaig sentir: «Luke, jo soc el teu pare!» Ara, quatre dècades després, em veig tornant al cinema a les dotze i un minut de la nit per retrobar-me amb aquest gran i expandit univers. El cinema és molt més que espectacle, certament, però que bé que es posa un gran espectacle quan està ben fet. I Star Wars és un gran espectacle de proporcions galàctiques.

Us ha parlat Bob Merrick, l’últim bastard.

Puntuacio

8,5

El cinema és molt més que espectacle, certament, però què bé es posa un gran espectacle quan està ben fet. I Star Wars és un gran espectacle de proporcions galàctiques.

Títol
Star Wars: Episode VIII - The Last Jedi

Director
Rian Johnson

Actors
Daisy Ridley, John Boyega, Mark Hamill, Carrie Fisher, Adam Driver i Oscar Isaac

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.