MENU

22 desembre, 2017 Comentaris tancats a Anàlisi de ‘Twin Peaks’ 2017, la narrativa de la destrucció Visualitzacions: 2057 Especial Twin Peaks, Sèries Víctor Gonzàlez

Títol
Twin Peaks: The Return

Creador
Mark Frost i David Lynch

Actors
Sheryl Lee, Kyle MacLachlan, Sherilyn Fenn, Dana Ashbrook, Michael Horse, Chrysta Bell, Miguel Ferrer, David Lynch, Robert Forster, Kimmy Robertson, Naomi Watts i Laura Dern




Subversiva, radical, la nova temporada de Twin Peaks ha deixat l’espectador amb un grau de frustració majúscul, més acostumat a empassar-se sèries amb una trama argumental refregida.

Puntuació

10

Anàlisi de ‘Twin Peaks’ 2017, la narrativa de la destrucció

Subversiva, radical, la nova temporada de Twin Peaks ha deixat l’espectador amb un grau de frustració majúscul, més acostumat a empassar-se sèries amb una trama argumental refregida. David Lynch, conseqüent amb la seva carrera, ha continuat amb l’obsessió de confondre el consumidor de televisió fent-lo entrar dins d’un Hollywood esotèric a través de la figura de Laura Palmer.

L’agent Cooper és el detectiu místic rescatat del gènere neonoir, com el replicant Deckard de Blade Runner, aquell que arriba pur com un cavaller blanc a la quarta dimensió de Twin Peaks i canvia quan descobreix el passat brut de la típica teen americana d’institut, Laura Palmer.

Cooper és el xaman, la personificació de l’home màgic que viu entre dos mons (el passat dels futurs) i que descobreix per accident la naturalesa depredadora de l’ésser humà amb les seves màquines d’extreure petroli verro en un paisatge de verdor idíl·lic americà.

La mitologia artúrica pren un paper clau a les clavegueres de Twin Peaks, com també fan els contes dels germans Grimm, que ja ens avisaven del perill de traspassar els límits del bosc. La cabana fosca és la representació del mal, la blanca la de la bondat extradimensional. Quan apareixen les parets de color vermell, entrem a la mitologia de l’horror. El procés del patiment del trauma és l’obsessió més recorrent del cinema de Lynch. Només hem de repassar Lost Highway, Eraserhead i Inland Empire per adonar-nos-en.

L’Amèrica bucòlica de Lynch sempre és portadora de porqueria subterrània. Els espais de fusta, construïts sobre terra índia ens recorden la simbologia de l’Overlook Hotel d’El Resplandor i la casa gentrificada de la familia Freelings a Poltergeist (1982), construïda sobre un cementiri indi. Laura Palmer va ser violada en un indret sagrat, fet que la va deixar amb un gravíssim desordre emocional sota un físic angelical, pur i blanc. L’anell de pedòfils supura a les clavegueres de Twin Peaks amb negocis de prostitució, joc, poder i diners,  i és el mirall del Hollywood de sempre, com el cas de Harvey Weinstein denunciat per obsés sexual, fins i tot per la icona de fèmina teen dels anys vuitanta, Molly Ringwall, en un devastador articleThe New Yorker aparegut ara fa uns quants mesos.

Fora de Hollywood, Twin Peaks és el Sunset Boulevard dels nostres temps, aquell amb què va començar el director amb Mulholland Drive (2001), en què el món del negoci de les celebrities es barrejava amb el programa paranoic Helter Skelter de Charles Manson i el MKUltra de la CIA. Com a Carretera perduda (1997), Twin Peaks sembla que vol tornar al mateix punt de partida a la 3a temporada. L’agent Cooper és Bill Pullman, o a l’inrevés.

«Ens veurem d’aquí 25 anys», diu la Laura a l’agent Cooper el 1992. Lynch no es pot esperar i presenta el film Fire Walk with Me a Canes amb crítiques negatives. El film no es va entendre, però inconscientment Lynch ja l’estava connectant a la tercera temporada del 2017, sense que el politburó de Canes se n’adonés.

Marcar un gol en el temps és l’estil més característic de Lynch. «Avui no ho enteneu i m’escridesseu, però demà ja veureu com tenia raó», ens diu. La permutació de l’agent Cooper en una dualitat transcendental obre la porta a l’arrelada filosofia zen de Lynch en què la figura de l’ésser màgic es connecta a través d’un llenguatge twilight o crepuscular (expressat a l’inrevés) i en què la simbiosi entitat A es mou cap a la B mitjancant una aura invisible dins d’un surrealisme al·lucinatori. Tot això confon i fins i tot molesta l’espectador del carrer. Lynch sap que tard o d’hora el seu estil s’entendrà. El temps és el seu millor acompanyant.

Però tornem a la naturalesa depredadora de l’ésser humà, tema recurrent en Lynch, i que ara s’amplifica amb la bomba atòmica a la 3a temporada. Si el Jack Torrance de The Shinning estava atrapat en un hotel on l’elit l’utilitzava com a centre neuràlgic per les seves orgies parasitàries, a Twin Peaks el canibalisme moral comença amb la detonació a distància de la primera bomba atòmica al desert de Nou Mèxic el 1945. Lynch entra dins del fong nuclear, destrueix els paràmetres narratius de la història de la televisió i acaba amb el rostre fantasmal de la Laura Palmer com a centre neuràlgic del mal i la criatura insecte que se’n deriva, amb tocs de Franz Kafka i William S. Burroughs. Els personatges Girl and Boy que apareixen el 1956 en una gasolinera perduda són el nou Gènesi de l’era atòmica. Ha nascut una nova bíblia on el quitrà, el petroli i l’electricitat s’han apoderat de l’ànima humana. «Got a light?», pregunta el mariner arrebossat en porqueria industrial mentre rebenta dos cranis en mil·lèsimes de segon, «This is the water, and this is the well. Drink full, and descend. The horse is the white of the eye but black within

Extinció humana, bomba nuclear, l’origen de Bob. Per Lynch la detonació de la bomba atòmica marca un abans i un després en la història de la humanitat. La mort en massa, l’anhiliament del medi ambient i l’extermini de les espècies fa que el director rebenti el paisatge televisiu i el transformi mitjançant la narrativa de la destrucció. «The owls are not what they seem», escoltàvem al segon episodi de la 2a temporada amb un pòster de Kafka al fons de la cabana. Lynch treballa amb Mark Frost com si fossin germans de sang i Frost és el que ens descol·loca amb l’atmosfera del cinema noir dels anys quaranta i cinquanta amb tocs de Peyton Place. Frost va passar la infància als camps de Minessota, David Lynch, als estats rurals de Washington i Idaho. La connexió està feta, el resultat és Twin Peaks.

Podríem continuar;  la teoria amagada dels tulpes, aquelles criatures de la ment contemplativa del budisme, el concepte del doppelganger en la figura de l’agent Cooper, la importància de la vida autònoma dels objectes a la pantalla (els cables d’electricitat, els semàfors, les aspes dels ventiladors) o la figura de Cooper, basada en aquell individu que va segrestar el Boeing 727 el 24 de novembre del 1971 i va desaparèixer per sempre, dos dies abans del meu naixement. Twin Peaks no pertany a l’univers on vivim, necessitem ulls nous, necessitem carn nova, necessitem òrgans nous per entendre Lynch.

No ens enfadem, sisplau, no ens enfadem.

Got a light?

Puntuacio

10

Subversiva, radical, la nova temporada de Twin Peaks ha deixat l’espectador amb un grau de frustració majúscul, més acostumat a empassar-se sèries amb una trama argumental refregida.

Títol
Twin Peaks: The Return

Creador
Mark Frost i David Lynch

Actors
Sheryl Lee, Kyle MacLachlan, Sherilyn Fenn, Dana Ashbrook, Michael Horse, Chrysta Bell, Miguel Ferrer, David Lynch, Robert Forster, Kimmy Robertson, Naomi Watts i Laura Dern




Comments are closed.