MENU

17 gener, 2018 Comentaris tancats a ‘Black Mirror’ 4×06: ‘Black Museum’: el tancament d’un cercle Visualitzacions: 1840 Black Mirror T4 Víctor Ribas

Títol
Black Mirror - Black Museum

Director
Colm McCarthy

Actors
Douglas Hodge, Letitia Wright, Aldis Hodge, Alexandra Roach i Daniel Lapaine




Fins ara, l’hereva de Twilight Zone ha estat un deliciós i excels entreteniment, que més enllà de representar una crítica a l’ús de la tecnologia, ens ha ofert el reflex d’una societat cada vegada més malalta

Puntuació

8,5

‘Black Mirror’ 4×06: ‘Black Museum’: el tancament d’un cercle

El mirall de Charlie Brooker ens ha retornat la nostra pitjor i més obscura imatge posant de manifest les nostres inseguretats, angoixes i mesquineses. Les situa en un futur indefinit on nosaltres, segons sembla, i en certa manera com comença a passar actualment, ens veiem totalment immersos en la dependència de les noves tecnologies; font de progrés i alhora sovint, amplificadores i facilitadores involuntàries de les nostres misèries. I és així, com durant aquestes quatre temporades, la sèrie ens ha exposat un seguit de somnis tecnològics en un temps ulterior cada vegada més present i pròxim, els quals gairebé sempre, irremeiablement, acaben evolucionant en sofisticats malsons humans. L’espill ha resultat ser al cap i a la fi una recopilació de contes sobre els avenços de la ciència i la tècnica, creats en principi per facilitar-nos la vida quotidiana i que, a causa del maldestre ús que en fem, acaben retratant tant l’antropocèntrica i egoista condició que atresorem com la nostra natura autodestructiva. I és probable que de reflexions de merda com la que us acabo de fer se n’hagin fet un munt, fins i tot per part dels companys bastards, però aquesta és meva i ni som en un concurs d’originalitat, ni hi ha premi per assolir-la.

El sisè episodi d’aquesta quarta temporada ens narra la història d’una noia a qui la bateria del cotxe elèctric se li esgota a la vora d’un museu dels horrors tecnològics enmig del no res. Per tal de passar l’estona mentre el vehicle es recarrega, decideix dur a terme una visita a aquesta galeria, on és guiada per un excèntric i sinistre personatge, qui a mesura que avança el recorregut pels objectes exposats, se centra en aquells més significatius per a ell, explicant-li cofoi i ple d’orgull a la visitant les anècdotes que s’hi amaguen darrere, així com la relació que ha tingut amb ells. A mesura que la visita avança i agafant com a punt de partida les peces exposades, el peculiar guia ens explica el relat d’un metge que s’implanta un receptor de sensacions físiques connectat al cervell per ser més efectiu amb els diagnòstics, el d’un home qui perd a la seva dona en un accident i decideix conservar la consciència d’ella en format digital implementant-la dins la seva ment, i la tragèdia de les repetides morts d’una clonació hologràfica conscient de la víctima d’una injusta pena capital. Tres narracions connectades amb la història principal i que acaben desembocant de manera espectacular en un final climàtic, el qual bé podria representar una rima pretesament perfecta, el final d’una etapa, o el tancament d’un cercle que ja fa gairebé set anys es va començar a dibuixar. En definitiva, el museu del mirall negre es tracta d’una contalla magnètica, que aconsegueix fer-nos empatitzar amb la protagonista principal i els de les diferents narracions resultant una de les llaminadures més agredolces que el creador de la sèrie ens ha ofert fins avui. Sense cap mena de dubte, Black Museum és segurament un dels millors capítols d’aquesta temporada. Un festival d’ous de Pasqua, o referències com en dèiem els antics –autoreferències en aquest cas–, elaborat a partir d’un recull de relats que malgrat no ser un festí d’innovació, conforma un merescut autohomenatge, connectant de manera subtil gairebé la totalitat dels elements de la sèrie i consolidant un univers propi. I una vegada més, el capítol ens exposa com d’immadurs, cruels i malparits podem arribar a ser exercint el rol de Déu –tema recurrent en més d’un episodi d’aquesta temporada–, un paper que no ens escau gaire, bàsicament, perquè com us he exposat anteriorment, estem carregats d’inseguretats, angoixes i mesquineses. Al cap i a la fi, no deixem de ser humans, massa humans.

Fins ara, l’hereva de Twilight Zone ha suposat un entreteniment deliciós i excels ple de contingut, que més enllà d’assenyalar el mal ús dels avenços tecnològics, repeteixo, exposa la metàfora d’una societat cada vegada més malalta que, en l’afany d’emplenar buits amb aquests, acaba eixamplant-los despullant-se i deixant al descobert la seva cara més fosca. De tota manera, considero que el format està començant a donar mostres d’esgotament i observo patrons repetitius que se salven gràcies a una impecable realització.

I a tall de conclusió, només em queda dir-vos una cosa que m’ha quedat més que clara després de gaudir d’aquesta joia, i és que com alguns dels diferents personatges que han aparegut durant el transcurs de la sèrie, d’una manera o altra, de vegades em sento fora de lloc enmig d’unes noves tecnologies i un món que em superen, degut segurament, tal com us he insistit dues vegades amb anterioritat, a causa de les meves inseguretats, angoixes i mesquineses.

Puntuacio

8,5

Fins ara, l’hereva de Twilight Zone ha estat un deliciós i excels entreteniment, que més enllà de representar una crítica a l’ús de la tecnologia, ens ha ofert el reflex d’una societat cada vegada més malalta

Títol
Black Mirror - Black Museum

Director
Colm McCarthy

Actors
Douglas Hodge, Letitia Wright, Aldis Hodge, Alexandra Roach i Daniel Lapaine




Comments are closed.