En les últimes votacions bastardes vaig tenir un dilema: no sabia si premiar un gran final de sèrie o un gran començament. Vaig demanar consell a Els Bastards (grup eclèctic com n’hi ha pocs) i al final em vaig decantar per votar amb 10 punts la sèrie The Leftovers per la seva immensa temporada final. Quan vaig demanar consell a Els Bastards n’hi va haver un, més llegit que no pas jo, seriós i amb el cap ben moblat (bé, deixem-ho amb més llegit i seriós), que em va dir que si els primers capítols d’una sèrie no eren bons, no la continuaves veient. I té raó, però si hagués seguit el seu consell amb Hard Sun m’hauria perdut una correcta sèrie policíaca amb tocs fantàstics.

I és que Hard Sun (una producció de la BBC i que aquí podeu veure a través d’HBO) comença malament, molt malament. Amb el primer capítol es volen explicar massa coses, suposo que per atrapar la gent, però s’aconsegueix l’efecte contrari. Ambientada a Londres, la sèrie ens situa en un futur molt proper i ens mostra dos detectius que, perseguint un suposat assassí, es troben a les mans un llapis de memòria que conté el document Hard Sun, una informació transcendental per a la humanitat: en cinc anys el sol cardarà un pet i ens n’anirem a prendre pel cul.

Aquest, a grans trets, seria el fil argumental de la sèrie. I si jo hagués fet cas de la gent no l’hauria continuat, ja que el capítol pilot avançava a batzegades, la química entre els dos agents de la llei era nul·la i no sentia cap mena d’empatia amb els personatges i, sincerament, se’m refotia si el món se n’anava a prendre pel sac. Però no faig cas de la gent (així em va) i ara puc dir que Hard Sun és, sense ser una obra mestra, una sèrie policíaca prou correcta per acabar-la.

Hard Sun està creada per Neil Cross, el que va parir John Luther, un dels millors personatges britànics dels últims anys, i això també jugava a favor de continuar-la. I Hard Sun beu molt, però molt, en mode empatx, de Luther. Neil Cross segueix el mateix esquema que tants bons resultats li ha donat amb Luther: cada cas ocupa entre dos i tres capítols i els agents tenen problemes familiars. A més, a Hard Sun, Cross aprofita per incloure-hi la trama del govern, entossudit a recuperar el llapis de memòria.

Tot i que els següents capítols milloren molt respecte al primer, Hard Sun segueix pecant d’una cosa molt important, al meu entendre: la relació entre els dos agents. El DCI Charlie Hicks (Jim Sturgess, Geostorm, 2017) i la DI Elaine Renko (Agyness Deyn, The White King, 2016) tenen una relació complicada entre ells. Elaine, secretament, s’encarrega d’una investigació per saber si Charlie va matar el seu anterior company. Mentrestant, ell enganya la seva dona amb la dona del seu antic company i, d’esquena a Elaine, treballa pel govern per aconseguir la memòria del Hard Sun.

Cross utilitza l’excusa de la fi del món per parlar sobre el comportament humà. Què faries si sabessis que et queden cinc anys de vida, a tu i a la gent que estimes? Com et comportaries? Seguiries les normes o, en canvi, deixaries lliure la part fosca que tothom porta dins?

Amb els casos, Hard Sun se’n surt bé, força bé, però amb els personatges… aix, aquí la ploma de Neil Cross perd tinta, molta tinta. El meu consell: aguanteu com pugueu el primer capítol i valoreu la sèrie a partir del segon.