MENU

1 febrer, 2018 Comentaris (1) Visualitzacions: 888 Cinema Jordi Dorca

Títol
The Post

Director
Steven Spielberg

Actors
Meryl Streep, Tom Hanks, Bruce Greenwood, Bob Odenkirk, Tracy Letts, Sarah Paulson, Matthew Rhys, Alison Brie, Carrie Coon, Jesse Plemons, Bradley Whitford, David Cross, Michael Stuhlbarg, Zack Woods, Pat Healy, Deirdre Lovejoy

Prefereixo parlar de la premsa com a contrapoder i no pas com a quart poder. La darrera pel·lícula de Spielberg explica un cas de 1971 i posa en evidència com molts mitjans d’avui pretenen influir dels qui manen, més que no pas auditar el poder i explicar amb honestedat el que passa.

Puntuació

9

‘The Post’. Spielberg en plena forma i el periodisme en crisi

Prefereixo parlar de la premsa com a contrapoder i no pas com a quart poder. The Post, la darrera pel·lícula de Spielberg, explica un cas del 1971 i posa en evidència com molts mitjans d’avui pretenen influir en els qui manen, més que no pas auditar el poder i explicar amb honestedat el que passa.

Spielberg està en un gran estat de forma, ja ho va demostrar amb El puente de los espías i ho torna a demostrar amb la seva darrera pel·lícula, Los archivos del Pentágono (The Post). La pel·lícula, ben interpretada per Meryl Streep, Tom Hanks, Bruce Greenwood, Bob Odenkirk i Carrie Coon, és també una demostració del domini de l’ofici i de la narració que té Spielberg fent una història del que passa per ser en essència només (i no més que) un dilema. El director, a més, es torna a envoltar de gent com Janusz Kaminski, que posa tot el seu talent en la fotografia; John Williams, que torna a compondre una banda sonora fantàstica que els recomano que no deixin d’escoltar, i Josh Singer, guionista de Spotlight, West Wing i El cuarto poder, que trava una història notable a la qual sobren ben poques pàgines. Una altra habilitat, la de saber elegir equip, que explica el bon resultat final de la pel·lícula.

Katherine Graham (Meryl Streep), la primera dona que esdevé editora del Post, accedeix al càrrec després que el seu marit se suïcidi i es veu en l’obligació de seguir la tasca. A principis del 1970, el diari està en una situació financera difícil, i ella i el seu director, Ben Bradlee (Tom Hanks), l’intenten rellançar, demanant més diners als bancs i apostant per la contractació de redactors per fer la competència en qualitat al Times. És llavors quan apareixen a les redaccions uns arxius secrets sobre la guerra del Vietnam, un memoràndum que el secretari d’Estat de Kennedy, Robert Bob Mcnamara, va redactar perquè, un cop prescrits els fets i els enganys, els historiadors tinguessin material de primera mà per entendre la guerra. Però, com molt bé diu Katherine Graham parafrasejant el seu marit, “el periodisme escrit és el primer esborrany de la història”, i un cop els papers arriben a les redaccions de Nova York i Washington, els directors no dubten a redactar aquest primer esborrany.

Com he dit abans, la història al cap i a la fi és senzilla, un dilema, un encreuament de camins amb dues direccions: la senzilla, que tothom recomana, o la difícil, la que l’ètica i el compromís demanen. Però aquest dilema es pot narrar de moltes maneres i Spielberg ho fa de la millor. Ho demostren, per exemple, el pla circular per sobre del cap de Meryl Streep en l’escena en què els membres del consell, des de telèfons supletoris, intenten convèncer-la de no publicar, o el quadre que compon, en l’escena en què una Streep amb bata i pijama asseguda al menjador rep totes les pressions dels seus assessors jurídics per parar les rotatives, amb els contraris amuntegats a prop de l’editora, i el seu fidel defensor i el director que l’ha portada a aquella situació, drets apartats de la discussió; la solitud del poder explicada només amb la posició dels personatges. La baixada per les escales del jutjat, fugint de les càmeres i al mig d’un passadís humà només format per dones, és una esplèndida manera de representar l’anonimat i la discreció de les activistes que han ajudat a avançar en els drets civils, i els excel·lents plans de les rotatives i impressions del diari són unes precioses imatges de nostàlgia d’uns mitjans que actuaven amb una honestedat que el director i molts de nosaltres trobem a faltar.

La pel·lícula és una gran recreació històrica, un excel·lent mirall amb el món d’avui, una efectiva reflexió sobre el paper de la premsa i una gran obra narrativa de Spielberg, una més. Una pel·lícula que entra de ple en les grans cintes que ha donat el cinema sobre el món de la premsa.

Puntuacio

9

Prefereixo parlar de la premsa com a contrapoder i no pas com a quart poder. La darrera pel·lícula de Spielberg explica un cas de 1971 i posa en evidència com molts mitjans d’avui pretenen influir dels qui manen, més que no pas auditar el poder i explicar amb honestedat el que passa.

Títol
The Post

Director
Steven Spielberg

Actors
Meryl Streep, Tom Hanks, Bruce Greenwood, Bob Odenkirk, Tracy Letts, Sarah Paulson, Matthew Rhys, Alison Brie, Carrie Coon, Jesse Plemons, Bradley Whitford, David Cross, Michael Stuhlbarg, Zack Woods, Pat Healy, Deirdre Lovejoy

Un comentari a ‘The Post’. Spielberg en plena forma i el periodisme en crisi

  1. […] que ha tornat el debat periodístic a escena, gràcies a Spielberg i la pel·lícula The Post, el documental Voyeur, produït per Netflix, també s’afegeix a la polèmica de si es pot […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.