MENU

19 febrer, 2018 Comentaris tancats a Corones d’espines Visualitzacions: 1682 Sèries Lluís Simon

Títol
The Crown

Creador
Peter Morgan

Actors
Claire Foy, Matt Smith, Vanessa Kirby i Anton Lesser




A partir del 4t capítol ‘The Crown’ remunta, com la princesa, cap a l’excel·lència amb personatges que ja no importen que siguin reals o ficticis.

Puntuació

8

Corones d’espines

The Crown ho tenia tot per ser menyspreada i destruïda de dalt a baix en aquestes línies que ara vindran. Els drames d’època em solen atraure tant com la tècnica per fer mitja o els manuals de bricolatge. El meu interès per la família reial britànica és zero i el seu embolcall, la premsa sensacionalista, és ‘merda’ tan inútil que no serveix ni per fumar-se-la.

La primera temporada em feia una mandra entre infinita i immortal, però les lloances eren magnífiques. Vaig provar de començar. No em va fer ni fred ni calor. El fet de veure-la al mateix temps que The Young Pope jugava contra els interessos dels creadors britànics, ja que Paolo Sorrentino es va treure el seu membre viril, per no dir una altra paraulota, en la seva immersió vaticana.

Els primers episodis de la segona temporada, més enllà de la seva elegància formal, em van deixar certament indiferent. Queda clar, això sí, que de l’imperi britànic només en queda el nom i que la Commonwealth és attrezzo per a la noblesa anglesa. La crisi del Canal de Suez passa sense pena ni glòria i tens la sensació que Claire Foy i Matt Smith, la reina i el duc d’Edimburg, no només s’avorreixen entre ells, sinó també l’audiència.

Però tot canvia a partir del quart episodi. Una pletòrica Vanessa Kirby converteix la princesa Margaret en la vertadera reina del xou. Kirby s’apodera sensualment del relat en la desesperada recerca del seu príncep blau. Dirigida magistralment per Benjamin Caron ofereix un viatge de la depressió a l’èxtasi que ens deixa clavats al sofà mentre la reina i el seu insuls marit esdevenen dues marionetes del sistema. El muntatge paral·lel és demolidor.

A partir d’aquí, The Crown remunta, com la princesa, cap a l’excel·lència amb personatges que ja no importen que siguin reals o ficticis. Peter Morgan, el guionista, pren una decisió absolutament cabdal. Concentrar, més que mai, cada episodi en un personatge concret i il·luminar-lo amb les seves virtuts i misèries deixant sempre en mans de l’espectador el judici moral final.

Per acabar-ho d’adobar, l’aparició en la direcció de Stephen Daldry en els episodis dedicats a Jackeline Kennedy i al príncep Charles, rematen la temporada amb petites pel·lícules d’una hora en què les conseqüències de relacions humanes i familiars mal portades exploten a la pantalla i ens deixen bocabadats, sobretot amb els fets de Dallas del 22 de novembre de 1963, o l’educació del príncep de Gal·les en mans d’un fanàtic. Daldry, per exemple, aconsegueix, amb molts menys minuts, explicar molt més sobre Jackie i JFK ─parodiat més que interpretat pel gran Dexter, Michael C. Hall─ que el reconegut film sobre la primera dama de Pablo Larraín.

Puntuacio

8

A partir del 4t capítol ‘The Crown’ remunta, com la princesa, cap a l’excel·lència amb personatges que ja no importen que siguin reals o ficticis.

Títol
The Crown

Creador
Peter Morgan

Actors
Claire Foy, Matt Smith, Vanessa Kirby i Anton Lesser




Comments are closed.