El  llenguatge cinematogràfic serveix, a més de distreure, per explicar la realitat i per generar debat i canvi. De tot el material que trobem als cinemes i a les sèries de televisió, en podem extreure un missatge si tenim la ment una mica oberta davant el que ens volen explicar. Les relacions familiars estan presents en molts d’aquests productes, perquè la família és un dels eixos centrals de la vida i, si no, que li ho preguntin a Michael Corleone. També ens ajuden, els films que parlen d’aquest tema, a conèixer com són les estructures familiars de diversos països. En faig una petita llista: Tres dies en la família, de Mar Coll, sobre la burgesia gironina; Familia, de Fernando León de Aranoa, sobre el model familiar espanyol; el gran Ozú explicant la realitat japonesa dels anys cinquanta a Històries de Tòquio, i el mestre Koreeda descrivint el canvi en la família tradicional amb Nadie sabe i, després, amb Kiseki. Si ens fixem en els EUA, el gran referent d’aquest tema és Alan Ball, guionista d’American Beauty, director de Towelhead (Nothing is Private) i creador d’A dos metros metros bajo tierra, per exemple. Tot el seu univers es mou entorn a la família i a les relacions que s’hi generen. Ara torna a la càrrega amb la nova sèrie d’HBO Here and Now.

Els que ja tenim una edat vam veure, durant la infantesa, una sèrie de televisió que es va dir a l’Estat espanyol Con ocho basta (1977) i que explicava la realitat d’una família americana. Avui la seva versió actualitzada podria ser Here and Now, si més no en la intenció de mostrar com funciona una estructura familiar que representa els valors del país, tot i que aquests valors potser no agraden a la majoria dels espectadors. Tim Robbins interpreta el pare de la família. En el capítol pilot celebrarà els seus seixanta anys acompanyat per tots els components familiars i amics. L’eix central del nucli familiar són la mare (Holly Hunter), una filla biològica i tres fills adoptius (un del Vietnam, un de Colòmbia i una de Libèria), a més del gendre republicà i una neta. El pare i la mare, demòcrates -ell, filòsof, i ella, terapeuta-, van adoptar els infants en funció del país d’origen per donar oportunitats a nens de països amb els quals els EUA havien tingut una actitud agressiva. Aquesta falsa compassió ja la criticarem un altre dia, però la sèrie no perd l’oportunitat de carregar-se aquelles persones que necessiten netejar-se la consciència utilitzant els altres. El primer capítol és una presentació dels personatges principals, així ens en fem un mapa mental i tindrem les peces sobre el tauler. Sabem les seves tendències sexuals, les pors, les mancances i moltes coses més, ara falta veure com ho fa Alan Ball movent-los dins aquest petit univers. Esperem que no esdevingui un anunci de Benetton. Personalment, confio en ell i desitjo que tota la mala bava característica en els seus guions es vegi a Here and Now. Per cert, el títol de la sèrie donaria per a un altre post. Ho deixo per a quan s’acabi la sèrie.