MENU

21 febrer, 2018 Comentaris tancats a ‘El hilo invisible’: alta costura cinematogràfica Visualitzacions: 1829 Cinema Jordi Camps

Títol
Phantom Thread

Director
Paul Thomas Anderson

Actors
Daniel Day-Lewis, Vicky Krieps, Lesley Manville




L’excusa no és altra que elaborar un delicat i preciocista film de suspens, vestit de melodrama romàntic i, per què no, transvestit de relat gòtic de fantasmes. Tot això? Sí, i més!

Puntuació

9

‘El hilo invisible’: alta costura cinematogràfica

Parlar del cinema de Paul Thomas Anderson és parlar d’alta costura cinematogràfica. Ens té massa ben acostumats, aquest cineasta, perquè no quedi cap bastard/a que no hagi sucumbit mai a qualsevol de les seves obres. Per escollir: des la primarenca Booggie nights fins a la seva proposta més fumada, Puro vicio, passant per Magnolia, Punch, drunk, love, Pozos de ambición, The Master

Doncs aquest gran modista de l’art cinematogràfic que és PTA resulta que ara ens ha volgut regalar una altra joia, centrada precisament a retratar un sastre tan meticulós i espartà, per no dir dèspota i maniàtic (que també), com va ser el dissenyador basc Balenciaga. L’excusa no és cap altra que elaborar un delicat i preciocista film de suspens, vestit de melodrama romàntic i, per què no, transvestit de relat gòtic de fantasmes. Tot això? Sí, i més!

La pregunta ofèn, ja sabeu de sobres que aquest cineasta no és d’eixe món i a l’hora de fer pel·lícules no s’està mai de concórrer per terrenys abonats i prefereix desviar-se per senders que cal explorar. Talment, com ell vol que fem els espectadors a l’hora de veure els seus films, que ens sentim desamparats i descol·locats, disposats a discórrer per llocs aparentment comuns però que et traslladen a noves experiències cinematogràfiques. Gràcies, mestre.

El hilo invisible (Phantom Thread) és, doncs, un exercici de posmodernitat memorable (ben entesa) amb què el director nord-americà ens porta a una d’aquelles històries d’amor al més pur estil Cronenberg o Aronofsky, que desprenen una atmosfera perturbadora, malsana, intensament suggeridora i rica de matisos. El retrat de Reynolds Woodcock que componen plegats amb Daniel Day-Lewis (paraules majors i deixeu-vos de collonades, fins i tot de Gary Oldman fent de Churchill) és de traca i mocador. Per la varietat de registres, de mirades, de complexitat… Perquè això sí que és retratar una personalitat metòdica i maniàtica, a qui l’entrada de la seva musa a una vida ordenada el trasbalsa, i més un home acostumat a no patir cap rebel·lia en el seu univers envoltat de dones que solen treballar o que es rendeixen al seu art de fer vestits.

Phantom Thread remet als missatges ocults a les solapes dels vestits que cus, però també dels fantasmes que revenen al protagonista, sobretot d’una mare absent que inquieta només d’anomenar-la, i ja no diguem quan es personifica. Per això si algú hi veu més –com esmentàvem– un relat gòtic de fantasmes al rerefons de la història no va errat, el mateix PTA reconeix que es va inspirar en Rebecca a l’hora de confeccionar el guió. Fins i tot hi trobem la majordoma amb el personatge de la inquietant germana.

I Hitchcock també reapareix a la ja cèlebre escena de la truita de bolets, que no us destriparem per magistral i que ja de per si sola val la pena la pel·lícula.

Que no és el vostre tipus de pel·lícula? Si fins i tot les àvies en surten entusiasmades, sense haver entès res.

Puntuacio

9

L’excusa no és altra que elaborar un delicat i preciocista film de suspens, vestit de melodrama romàntic i, per què no, transvestit de relat gòtic de fantasmes. Tot això? Sí, i més!

Títol
Phantom Thread

Director
Paul Thomas Anderson

Actors
Daniel Day-Lewis, Vicky Krieps, Lesley Manville




Comments are closed.