MENU

26 febrer, 2018 Comentaris (1) Visualitzacions: 2494 Cinema Lluís Simon

Títol
The Shape of Water

Director
Guillermo del Toro

Actors
Sally Hawkins, Doug Jones, Michael Shannon, Octavia Spencer, Richard Jenkins, Michael Stuhlbarg, Lauren Lee Smith, David Hewlett, Nick Searcy, Morgan Kelly, Dru Viergever, Maxine Grossman, Amanda Smith, Cyndy Day, Dave Reachill




Una història com la que se’ns explica està feta per ser abraçada. Són herois inadaptats situats al pitjor lloc i en el pitjor moment, entre els cinquanta i els seixanta en un suburbi made in USA.

Puntuació

9,5

‘The Shape of Water’: la dona i el monstre

En una de les escenes definitives d’El viatge de Chihiro, ella abraça i s’aferra al poderós i temible drac Haku. Chihiro, plorant, li recorda que va ser ell que la va salvar de petita quan estava a punt d’ofegar-se al riu Hokaku. Aquesta abraçada, que va més enllà de l’espai i el temps, em connecta a la meravellosa escena final del monstre i la princesa Elisa en la meravellosa faula de Guillermo del Toro.

Una història com la que se’ns explica està feta per ser abraçada. Són herois inadaptats situats al pitjor lloc i en el pitjor moment, entre els cinquanta i els seixanta en un suburbi made in USA. Carn de fracàs i de tragèdia. Monstres i freaks. Una noia muda aficionada a la masturbació. Un veterà artista homosexual sense feina. Una serventa negra sense mare i amb un marit inútil. Un científic/espia del KGB amb massa escrúpols. Un ésser aquàtic de l’Amazones torturat sense pietat. No és Del Toro també un inadaptat? Exemple de freak amant del terror, de la sèrie B i del fantàstic que abraça el que hauria de ser el principal enemic, un gran estudi? No ho som tots?

Sally Hawkins, en un paper arriscadíssim, s’emporta part de la glòria perquè, a banda de la seva excelsa comunicació no verbal, aconsegueix resoldre la tensió sexual amb el seu príncep verd amb una elegància i un vigor que ja voldrien moltes de les femmes fatales de Hollywood. I davant seu, plantant-li cara, no té qualsevol xitxarel·lo, sinó el vertader monstre de la funció, un enorme i despietat Michael Shannon, que de perfil semblaria el gran Boris Karloff fent de Frankenstein just abans de llançar la petita Maria al riu. I, probablement, és també un retrat metafòric sobre Donald Trump i algunes de les seves idees més extravagants.

Certament és un film del gènere, però, a diferència d’El laberinto del fauno, la paleta de colors i l’embolcall musical canvia de manera extrema. La vida urbana en una gran metròpoli dels EUA està a anys llum de la vida rural de la postguerra espanyola. L’extraordinària partitura d’Alexandre Desplat es fusiona amb Glenn Miller i els sons més populars d’aquells anys, inclosos els de la televisió i els del soroll de la ciutat. Del Toro és capaç d’incloure fins i tot un petit musical de Broadway quan la princesa arriba al seu propi èxtasi.

Ho diuen a l’infern: the devil is in the details. El film es configura com una obra mestra perquè commou amb petiteses com una closca d’ou que es trenca, l’aparició d’un genial venedor de Cadillacs, un gat sense cap, un cap sense cabells, una llum blava, petits bocins de guerra freda i petits gestos d’humanitat i de maldat. Tot campa pel guió amb una destresa que envejo.

Tots hem vist, sinó la pel·lícula sencera, almenys algun fotograma de la Dona i els monstre (1954), inspiració absoluta no només pel disseny de la bèstia -a la merde efectes digitals, visca Doug Jones!-, sinó també per la relació dels nostres herois. Tampoc ens podem treure del cap el gran Abe, l’heroi mig home mig peix de Mike Mignola, que Doug Jones també va clavar a Hellboy, un altre dels monstres admirables de Del Toro.

En les properes revisions del film, que hi seran, em quedaré encantat amb altres coses i tindré sensacions diferents. M’enamora, això sí, la idea, o més aviat insinuació, que Elisa sigui en realitat una antiga deessa que ha esperat eternament l’arribada del seu Posidó.

Puntuacio

9,5

Una història com la que se’ns explica està feta per ser abraçada. Són herois inadaptats situats al pitjor lloc i en el pitjor moment, entre els cinquanta i els seixanta en un suburbi made in USA.

Títol
The Shape of Water

Director
Guillermo del Toro

Actors
Sally Hawkins, Doug Jones, Michael Shannon, Octavia Spencer, Richard Jenkins, Michael Stuhlbarg, Lauren Lee Smith, David Hewlett, Nick Searcy, Morgan Kelly, Dru Viergever, Maxine Grossman, Amanda Smith, Cyndy Day, Dave Reachill




Un comentari a ‘The Shape of Water’: la dona i el monstre

  1. […] no podia quedar així, i últimament tenim grans dosis d’aigua, tant a la pantalla gran amb La forma del agua (The Shape of Water, Guillermo del Toro) com a la petita amb The Terror (ACM), la cadena Freeform […]