Sempre ve de gust una història de màfia japonesa. Dins del ventall d’ofertes més o menys violentes i amb trames més o menys rebuscades l’última proposta de Netflix, The Outsider, se situa en una equidistància prou atractiva. Durant les dues hores que dura el film apareixen tots els elements necessaris en un relat sobre la màfia (assassinats, tortura, traïció, lluita per l’honor, famílies enfrontades, negocis il·legals) a tot això hi afegeixen una petita història d’amor que ajuda a definir les personalitats dels personatges principals. Tot i que no està creada per japonesos, el guió és d’Andrew Baldwin (Bastille Day) i la direcció, de Martin Zandvliet (Land of Mine). Tracten la temàtica amb respecte i credibilitat, sense estereotips exagerats i amb gran sensibilitat. Per definir-ho amb poques paraules, diria que és un film sense tanta mala llet com els de Kitano, amb l’estètica i acompanyament musical dels treballs de Won Kar-Wai i amb un toc de Coppola.
The Outsider explica la història d’en Nick, un pres americà que ajuda a escapar un membre d’una família yakuza i que, per agraïment, el treu de la presó i li dona un treball dins de l’organització. L’adaptació d’en Nick a l’ambient serà relativament fàcil, ja que la falta d’escrúpols, a més d’una ira desenfrenada, el convertiran en un autèntic membre de ple dret de la família. Tot passa en una època en què el Japó comença a reconstruir-se, emocionalment i física, de les bombes llançades pels americans al final de la Segona Guerra Mundial, el fet que sigui americà no l’ajuda en la integració plena a la ciutat ni a l’entorn. El personatge principal està interpretat per Jared Leto (guanyador d’un Oscar per Dallas Buyers Club), el paio sembla que no es fa gran, encara manté la mateixa cara d’àngel de sempre, sense cap arruga ni tara en un rostre perfecte. Una cara que rebrà a tort i a dret, però que no deixarà de lluir en cap moment. Recordeu American Psycho? Quan en Leto feia la genial explicació de la seva targeta de visita? Doncs està igual, però al bàndol on hi havia Christian Bale, és a dir, ben vestit i clenxinat però preparat per matar a qui faci falta, però al ritme de mambo o de swing, deixant de banda Phil Collins. Prepareu-vos per una història d’honor, d’ambició i d’amor amb la violència justa i necessària.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.