Les dues primeres escenes de Tomb Raider, el reboot de l’adaptació cinematogràfica del popular videojoc, ja marquen una diferència notable amb les dues entregues anteriors, protagonitzades per Angelina Jolie. En elles descobrim una Lara Croft vencible, incapaç de superar una dura rival al ring de boxa, i ràpida i llesta però atrapada in fraganti per la poli mentre participa en una cursa il·legal de bicicletes per la metròpolis londinenca (per cert, en una seqüència molt ben rodada).

Aquesta presentació del nou personatge també mostra com la protagonista, interpretada amb solvència per Alicia Vikander, és una persona tossuda i obstinada, que quan es proposa alguna cosa pot superar qualsevol obstacle.

Així ens trobem amb una Lara Croft més urbana, més vulnerable i més fràgil físicament, però superdotada mentalment. Una dona menys sexualitzada que, com la mateixa actriu (de bellesa més natural que no pas l’esculpida Angelina Jolie), se’ns fa més propera i real. Una complicitat buscada, suposem, per atreure l’atenció dels espectadors millennial.

I nosaltres que ho aplaudim.

A partir d’aquí, tampoc tireu coets, ens trobem amb una proposta de pel·lícula d’aventures més clàssica, sense tantes pretensions i molt més artesanal del que ens imaginàvem. Una action movie més vuitantera que no pas d’aquestes actuals en què el soroll infogràfic i l’arsenal d’efectes visuals t’allunyen tot sovint de la fisicitat dels protagonistes. És tant, que quan Lara Croft pren l’arc i les fletxes i ataca el campament, us asseguro que en algun moment veia Rambo tornant a la selva vietnamita per salvar els seus.

Això sí, es tracta d’un videojoc adaptat a la pantalla gran, així que no ens salvem de la sensació de veure com la protagonista supera les set pieces (pantalles si fos el videogame) i també de manera subtil comprovem com la protagonista adquireix més aptituds físiques i recursos, com si nosaltres, els espectadors, fossim ja gamers entrenats en l’art de superar proves. La realització és un pèl tosca i barroera, però efectiva com aquelles produccions que tant vam aplaudir i que portaven el segell Cannon.

També, i aquí hi entren els nous temps i les noves formes d’oci, la pel·lícula deriva l’acció a un gran escape room, on compta molt el treball mental i desxifrar jeroglífics per sortir viu de la prova.

Indiana Jones sempre serà el nostre, però a aquesta Lara Croft la beneïm perquè entri com a prospect en la nostra gran família d’action heroes bastards.