MENU

5 abril, 2018 Comentaris tancats a Ready Player One Experience Visualitzacions: 1610 Cinema Lluís Simon

Títol
Ready Player One

Director
Steven Spielberg

Actors
Tye Sheridan, Olivia Cooke, Ben Mendelsohn, Mark Rylance, Simon Pegg, T.J. Miller, Hannah John-Kamen, Win Morisaki, Philip Zhao, Julia Nickson, Kae Alexander, Lena Waithe, Ralph Ineson, David Barrera, Michael Wildman, Lynne Wilmot, Carter Hastings, Daniel Eghan




La diferència entre fer un homenatge a una pel·lícula o usar-la com una arma llencívola contra els seus seguidors és per exemple el que fa Spielberg amb l’inimtable Gegant de ferro.

Puntuació

6

Ready Player One Experience

“El cub de Kubrick”

L’immortal Spielberg torna a arrassar a les taquilles, com ho feia en els seus millors temps. Tothom surt entusiasmant de la sala, especialment els aficionats al cinema d’acció vintage i a la nostàlgia dels anys vuitanta -començo a estar-ne fins al capdamunt, us aviso- amb un tour de force dissenyat per impressionar tant els que van veure i estimar algunes de les desenes i desenes de films que surten citats com els que es posen davant la pantalla sense reconèixer absolutament cap personatge dels que hi apareixen. El mèrit, doncs, és enorme.

Dit això, per què vaig sortir amb la mosca al nas, per no dir una cosa més greu?

La puta obsessió, i no és un insult sinó una definició, de Spielberg per Kubrick hauria de ser superada visitant un psiquiatre i no en una sala de muntatge. Amb el perill ben evident que sigui acusat del pitjor pecat que pugui cometre un bastard en aquest món o en el següent, el de cahierista*, em va regirar l’estómac veure criatures digitals infantils passejant-se per l’hotel Overlook en un presumpte homenatge a The Shinning que és com agafar el quadre La persistència de la memòria de Dalí i dibuixar-hi al mig el follet tortuga anant al darrere de la Bulma.

Spielberg ja va voler filmar tant sí com no AI, el projecte que Kubrick va estar preparant durant més d’una dècada amb l’escriptor Brian Aldiss. El resultat va quedar a anys llum d’allò que havia imaginat el creador d’Odissea 2001. A partir d’aquell dia qualsevol pretensió de Spielberg d’acostar-se al mestre hauria d’haver passat a la història.

Però no…

Les escenes dins de l’hotel estan filmades o editades digitalment -ja no sé quan comença una cosa i acaba l’altra- amb un virtuosisme espectacular i  l’eufòria a la platea era evident. Amb tot, quan va aparèixer la destral de Jack Torrance vaig desitjar que fos el mateix Kubrick intentant destruir aquella barreja de Coca-cola amb un Glenfiddich de 21 anys. The Shinning no és només cinema popular com gairebé totes les pel·lícules, jocs i cançons que se citen durant les dues hores, sinó una obra d’art. Mereix un respecte…

Però això no és el pitjor. La persona amb la qual vaig anar al cinema havia llegit el llibre, un best-seller adolescent brutal segons les seves pròpies paraules, i em va confirmar el que més em temia. The Shinning no hi apareix. Spielberg, el molt cabró, va posar aquesta pel·lícula i va treure l’original, WarGames, quan aquest és precisament el film que té tots els ingredients per explicar l’obessió del creador James Halliday, que perd, a més, qualsevol credibilitat quan diu que el film de Kubrick és la seva onzena (what the fuck!) pel·lícula de terror favorita.

La diferència entre fer un homenatge a una pel·lícula o usar-la com una arma llencívola contra els seus seguidors és per exemple el que fa Spielberg amb l’inimitable Gegant de ferro. Quan veus una rèplica desmuntada en el taller d’Aech et surt un “oh” d’admiració de dins, però després perd tota la gràcia quan és usat com a màquina de matar en una gran guerra digital sense final. I detalls com el “cub Zemeckis”, l’alien sortint de la panxa, l’ús forçat de Rosebud i l’aparició de Chucky i altres subjectes ben coneguts del cinema de terror no fan gràcia perquè redueixen la subtilesa a zero. Això sí, visualment i com a màquina d’entretenir la pel·lícula és com el tema inicial de Van Halen Jump, espectacular.

Al Cèsar el que és del Cèsar

*Crític o cronista de cinema que es masturba amb pel·lícules en blanc i negre dels anys cinquanta de Txecoslovàquia i Bulgària en comptes de fer-ho, com toca, amb pornografia de la bona.

Puntuacio

6

La diferència entre fer un homenatge a una pel·lícula o usar-la com una arma llencívola contra els seus seguidors és per exemple el que fa Spielberg amb l’inimtable Gegant de ferro.

Títol
Ready Player One

Director
Steven Spielberg

Actors
Tye Sheridan, Olivia Cooke, Ben Mendelsohn, Mark Rylance, Simon Pegg, T.J. Miller, Hannah John-Kamen, Win Morisaki, Philip Zhao, Julia Nickson, Kae Alexander, Lena Waithe, Ralph Ineson, David Barrera, Michael Wildman, Lynne Wilmot, Carter Hastings, Daniel Eghan




Comments are closed.