Algunes vegades ja hem parlat de la mania que tenen algunes sèries a explicar massa coses en el capítol pilot. Normalment, aquest primer episodi ha de servir perquè l’audiència s’hi enganxi, per tant, ens hauria de donar la informació necessària perquè continuéssim endavant. En el cas d’Instinct, la nova sèrie de la CBS que es va estrenar a mitjan març, han apostat per posar tota la carn a la graella tot just començar, fins i tot han donat les regnes a un director de renom, Marc Webb, per a l’estrena. Un error des del meu punt de vista, però que agradarà aquelles persones que només volen una sèrie per distreure’s, que tenen ganes de seure davant el televisor i que els serveixin una història senzilla amb una mica de misteri, humor i tot ben lligat sense complicacions. A mi aquestes històries no m’agraden, per tant, no continuaré amb Instinct després de veure’n el pilot. Crec que si haguessin dosificat la informació estaríem davant d’una bona sèrie, perquè la història no està malament, tot i que crec que utilitzen l’humor massa sovint, sobretot tenint en compte que es tracta d’una trama sobre un assassí en sèrie i sembla que tot sigui un joc sense persones mortes. Anem cap a l’anàlisi, us n’explico l’argument i entendreu el que vull dir quan parlo de sobreinformació.
Un professor de psicologia (Alan Cumming) autor d’un llibre d’èxit sobre el comportament dels psicòpates, rep la visita d’una inspectora de policia (Bojana Novakovic) perquè l’ajudi a resoldre un assassinat que podria tenir relació amb el seu llibre. La investigació els portarà a perseguir un assassí en sèrie que va deixant en cada crim una pista sobre quina persona serà la següent a morir. Ja us deia que l’argument era interessant i que donava per a una sèrie força potent. La cosa empitjora quan els quaranta minuts del capítol serveixen per explicar que el professor té una gran capacitat de deducció al més pur estil de Sherlock Holmes, que és gai, que havia treballat com a agent d’elit a la CIA, que manté contacte amb un col·lega (Naveen Andrews) que viu amagat mentre espia tothom i que necessita escriure un nou llibre perquè l’editora (Whoopi Goldberg) li està menant pressa. Encara es posa pitjor quan la trama dramàtica serveix per presentar la inspectora de policia com una noia que no manté una bona relació amb els seus companys, que és viuda, solitària i que viu amb un gos que té els dies comptats. Han volgut fer tanta feina només en l’arrencada de la sèrie que no tinc gens de ganes de saber-ne res més; de fet, no crec que hi hagi cap possible sorpresa a partir d’aquí, uns quants crims i una resolució fàcil gràcies a la ment brillant del professor i a la professionalitat de la inspectora. Molts noms i bons professionals, però molt soroll per a no res. Una menys a la llista, que ja està prou farcida.
