La quarta temporada de Transparent ha estat rodada plenament durant la presidència de Donald Trump, president misogin portador del virus de l’homofòbia dins una religiositat (l’evangèlica) pròpia dels ideals obtusos de la dreta més rància nord-americana. Per calmar les veus histèriques del seu lobby religiós -en realitat no hi creu, però el veu com un dels seus clients més fidels- el senyor Trump ha cancel·lat la protecció que tenien els transsexuals a la universitat, a l’exèrcit i a les administracions públiques, fet que ha portat a l’augment de la violència contra aquestes persones d’una manera bestial, però això sí, molt religiosa i pensant en la sagrada figura invisible de Déu.

Transparent ha entès el missatge i ha col·locat la família Pfefferman en un viatge a Israel, a la Terra Santa, espai desèrtic amb palmeres i pols molt semblant a Almeria i símbol de cristians i jueus que tenen la rara convicció que aquest conte de fades anomenat Bíblia va passar de veritat, amb un Jesús portador de la paraula de Déu, figura que si aparegués ara al segle XXI de ben segur que el tancarien a l’edifici Salt-TMS, antic manicomi.

El conflicte Israel-Palestina hi apareix i sentim les dues veus a través del pelegrinatge Tel-Aviv-Jerusalem, tot banyat amb la música pesadota de Jesus Christ Superstar per molestar l’espectador més religiós, com no podia ser d’una altra manera.

La temporada és magnífica i supera la tercera amb escreix posant sobre la taula els efectes psicològics de l’addicció sexual i les relacions de parella en què entra una tercera persona, trencant amb la monogàmia i puntada de peu directa a la mida del penis de Trump, òrgan del qual l’actriu pornogràfica Stormy Daniels té molt a dir, ja que cada vegada que l’anomenen es tapa la boca per amagar el seu dolç i femení somriure.

Transparent us agradarà més encara ara en ple 2018 sempre que tingueu una ideologia d’aquelles que pensa que l’ésser humà no està supeditat a les regles estúpides de les religions escrites, la majoria de les quals de fa més de 2.000 anys, molt i molt i molt abans de l’època de la Il·lustració, quan la gent del carrer es pensava que la Terra era plana, que hi havia àngels a l’espai sideral i que la llei divina ens portaria a tothom a un espai infernal buit de capellans i amb l’Stormy Daniels, cosa que molts de nosaltres veiem i veurem sempre amb molt bons ulls i pupil·les bastardes.