El mite de les sirenes no ha passat desapercebuda per a la indústria cinematogràfica. Des d’Un, dos, tres… Splash, de Ron Howard (Splash, 1984), fins a Ondine, de Neil Jordan (2009), passant per La sirenita, de Disney (The Little Mermaid, 1989), i La jove de l’aigua de M. Night Shyamalan (Lady in the water, 2006), les sirenes han estat presents, d’una manera més o menys protagonista, a les pantalles del cinema. Piratas del Caribe: Navegando aguas misteriosas (Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides, 2011), La Ponyo al penya-segat (Gake no ue no Ponyo, 2008), Hook (1991) i Harry Potter i el calze de foc (Harry Potter and the Goblet of Fire, 2005) han afegit a les seves històries aquests éssers marins fantàstics, generalment amb gran èxit.
La televisió no n’ha quedat al marge i també s’han fet algunes adaptacions televisives, generalment en l’àmbit de l’animació. H2O (H2O: Just Add Water, 2006) i la seva seqüela, Las sirenas de Mako (Mako Mermaids, 2013) són de les poques adaptacions amb personatges reals que la televisió ha fet. I com que això no podia quedar així, i últimament tenim grans dosis d’aigua, tant a la pantalla gran amb La forma del agua (The Shape of Water, Guillermo del Toro) com a la petita amb The Terror (ACM), la cadena Freeform ho ha aprofitat per estrenar Siren.
Bristol Cove és un poble de pescadors (això podria ser l’inici d’una novel·la de Stephen King) conegut per la llegenda que fa molts anys hi van habitar sirenes. Allà un grup de pescadors pesca una sirena i, ràpidament, l’exèrcit se l’emporta per, suposem, fer-hi tot d’experiments. Mentrestant, al poble arriba la germana de la sirena capturada i farà tots els possibles, amb l’ajuda de dos biòlegs i amb l’excèntrica dona del poble, per trobar i salvar la seva germana.
A grans trets aquest seria el fil argumental dels dos primers capítols, que es poden veure a HBO España, i que situen els personatges al tauler. Per un costat tenim Ryn (Eline Powell, Game of Thrones) en el paper de la sirena que prova de rescatar la seva germana; Alex Roe (La quinta ola) interpreta Elin Powell, el biòleg i fill d’unes de les famílies més riques i més antigues del poble, que intentarà ajudar Ryn, juntament amb la seva xicota, Maddie (Fola Evans-Akingbola, An American Exorcism), filla del xèrif del poble. Però no tots han de ser bons en una sèrie, si no, quin avorriment! En aquest bàndol tenim Ron Yuan (Marco Polo) en el paper del científic militar Aldon Decker, que és l’encarregat de fer totes proves necessàries a la sirena capturada. I si parlem de militars no pot faltar un general disposat a tot. Aquest paper és per a Anthony Harrison (Aliens vs. Predator 2) que encarna l’almirall Harrison.
Però parlem de sirenes. En la nostra mitologia tenim les dones d’aigua, el peix Nicolau, la maruga i el vell del mar, però de sirenes, poques, per no dir cap. Però en terres americanes i angleses en tenen unes quantes, d’històries de sirenes. És més, diferencien les sirens de les mermaids. Les sirens són les dolentes i les mermaids són les bones. I és important remarcar el títol de la sèrie, Siren, perquè no ens presenten la típica sirena bonica i indefensa criatura, sinó que són salvatges, ràpides, letals, tenen urpes, aletes dorsals i dents afilades, i sota l’aigua són unes autèntiques depredadores.
El gran problema de Siren és que no és ni carn ni peix. Sembla que no tingui consciència del que vol ser, tot i que hi ha algun flaix del que podria arribar a ser: una sèrie de terror que juga amb la paranoia de les persones sobre les profunditats marines, una sèrie d’acció, un relat sobre la moralitat del que estem fent amb els oceans i la vida que en depèn, una història d’amor… Un assassinat, conspiracions paranoiques, cliffhangers en cada capítol i la història passada de Powell seran els elements amb què jugarà la sèrie per tal d’enganxar els espectadors.
