Avui anirem ràpid, acabo de veure el documental 78/52 (Alexandre O. Philippe), estic excitat, vaig cap als cinquanta anys i la cosa dura cada vegada menys, per tant anem al gra! Suposo que vosaltres teniu algun director preferit, aquell que referencieu cada vegada que us convé. Doncs els meus dos directors són Kubrick i Hitchcock, per tant cada vegada que puc indagar més en la seva obra ho aprofito, m’encanta submergir-me en les anècdotes, els rumors falsos i les interpretacions que fan els altres creadors d’ells. Per aquest motiu he devorat el documental 78/52 que a l’estat espanyol se li va afegir la part del meu títol, “l’escena que va canviar el cinema”. L’escena és el mític assassinat de Janet Leigh a Psycho (1960) mentre s’està dutxant.

Alexandre O. Philippe aconsegueix entrevistar a un gran nombre de persones del món del cinema i de l’art en general, els hi fa revisar la pel·lícula perquè expliquin tot allò que envolta l’escena, des del seu punt de vista professional i, evidentment, humà. La cosa es posa molt interessant, hi apareixen més gent que a la Nit de Sant Joan d’en Jaume Sisa: el Motel Bates és el motel de tothom, si és que hi ha motels d’algú. La primera actriu que apareix és Marli Renfro que interpretaria el cos de Janet Leigh en l’escena de la dutxa. A partir d’aquí comencen les explicacions tècniques, emocionals, visuals de diverses persones, entre elles Jamie Lee Curtis, filla de Janet, Tere Carruba, néta de Hitchcock, el compositor Danny Elfman, que va variar una mica la banda sonora pel remake de Gus Van Sant, a més de  Guillermo del Toro, Elijah Wood i molts més, que només tenen en comú que són uns malalts de Hitch i que adoren Psycho. Gràcies a 78/52 sabrem perquè és tan important aquesta escena en la història del cinema, perquè es va filmar a part de la pel·lícula, perquè es va tardar una setmana a fer-la, perquè la consideraven en aquella època trencadora, com es va concebre cada segon, perquè és la més violenta que s’havia filmat en aquell moment. El director Peter Bogdanovic, en aquell moment també crític de cinema, comenta que quan va sortir de la sessió per la premsa el matí de l’estrena oficial tenia la mateixa sensació que tindria si l’haguessin violat.  No cal que digui res més, si us agrada en Hitchcock i sou malalts de cinema correu a veure 78/52. Jo quan acabi aquesta línia torno a mirar Psycho, i sí, estic malalt.