MENU

25 abril, 2018 Comentaris (0) Visualitzacions: 479 Sèries Jordi Taulats

Títol
Lost in Sapce

Creador
Irwin Allen, Matt Sazama i Burk Sharpless

Actors
Molly Parker, Toby Stephens, Maxwell Jenkins, Ignacio Serricchio, Taylor Russell, Parker Posey, Mina Sundwall, Cary-Hiroyuki Tagawa

Lost in Space és, com dic, un no parar de situacions problemàtiques, conflictives i/o perilloses que fa que l’espectador no tingui temps de respirar.

Puntuació

7

‘Lost in Space’: fote’ls-hi fort, que són els Robinson

Hi ha frases cèlebres del cinema i la televisió: Luke, yo soy tu padre; Tengo el presentimiento de que ya no estamos en Kansas; Necesitarás un bote más grande; Alégrame el día; Soy Iñigo Montoya, tú mataste a mi padre, prepárate a morir; Yipi ka yei, hijo de puta; Sayonara, baby; The winter is coming; Multiplícate por cero; La verdad está ahí fuera; Me encanta que los planes salgan bien; Kit, te necesito… Doncs ara Netflix ha fet el reboot d’una altre sèrie de televisió que tenia una d’aquestes frases cèlebres: Peligro, Will Robinson.

Parlem de Perdidos en el espacio (Lost in Space), una sèrie que es va emetre del 1965 al 1968 i que va tenir un gran èxit d’audiència. La sèrie, produïda per Irwin Allen, ens explicava les aventures de la família Robinson en la seva odissea per l’espai.

Ara Netflix ens porta el reboot d’aquesta sèrie que a l’inici no difereix gaire de l’original: la família Robinson, formada pel pare John, la mare Maureen i els tres fills, Will, Penny i Judy, després que la nau que els ha de portar a un nou planeta per colonitzar-lo tingui un accident, s’estavellen en un planeta desconegut i s’han de buscar la vida per sobreviure. A grans trets, molt grans trets, aquesta seria la sinopsi de la sèrie. Sí, us podria dir que no són els únics supervivents, que n’hi ha més, però ja ho veureu vosaltres mateixos si mireu la sèrie, cosa que us recomano que feu.

Aquesta nova versió de Lost in Space és un no parar. A la família Robinson l’únic que no els hi passa és trobar-se amb Déu, i això segur que és perquè Déu no va crear la galàxia on són. Estavellar-se amb la nau, quedar atrapats al gel, trencar-se les cames, caure per penya-segats, estar envoltats per foc, lluitar contra anguiles que se’ls beuen el combustible o contra criatures salvatges autòctones del planeta, ser engolits per brea, suportar tempestes de pedres més tallants que els diamants… i tot això només en els 10 capítols que dura la primera temporada. Lost in Space és, com dic, un dona’m-dona’m de situacions problemàtiques, conflictives i/o perilloses que fa que l’espectador no tingui temps de respirar.

Aquesta revisió ha estat en tots els aspectes. En l’apartat tècnic els efectes especials són molt reeixits i el robot, una de les estrelles de la Lost in Space del 1965, és un dels que més se n’ha ressentit, han aconseguit un robot molt creïble. Però no només els aspectes tècnics, sinó els socials, han estat repassats. Si a la versió original les dones Robinson passaven la major part del temps cuinant o enamorant-se d’extraterrestres, en aquesta nova versió són independents, intel·ligents i, generalment, les que solucionen tots els problemes: la Maureen, interpretada per Molly Parquer (House of Cards), és la capitana del grup i una astrofísica reputada. La Judy, a qui Taylor Russel (Falling Skies) dona vida, és la més gran dels tres germans, mulata fruit de la relació anterior de la Maureen amb un altre home, i, amb només 18 anys, la metgessa del grup. L’actriu Mina Sundwall (#Horror) encarna la Penny, la germana lletraferida i sarcàstica. En la part femenina també s’ha de destacar Parker Posey (Café Society), que interpreta a la doctora Smith i que en la versió anterior estava protagonitzat per l’actor Jonathan Harris. Posey dota el Dr. Smith de la deliciosa maldat que només les dones saben aportar. Per la part masculina tenim en John, encarnat per Toby Stephens (Black Sails), absent de la vida familiar per culpa de les seves missions amb els Seals, i en Will, el més petit de tots, interpretat per Maxwell Jenkins (Sense8), que tot i que només té 11 anys, és una llumenera.

Lost in Space no és perfecta. La quantitat de perills als quals la família Robinson s’ha d’afrontar fan que t’acabis tornant insensible als mals que puguin patir, ja que saps que no els passarà res. El fet de tirar d’estereotips, com ara que els Robinson no són la família perfecta que sembla al començament i que, per solucionar els perills que es troben, primer han d’arreglar les seves diferències, fa que no et sorprenguis. Però el que sí que és Lost in Space és un entreteniment pur i dur, ideal per veure amb la família, els nens, els sogres i per passar l’hora que duren els capítols d’una manera molt entretinguda.

Nota: si us hi heu fixat, no he parlat en cap moment de la pel·lícula que es va fer el 1998. No cal recordar-la (cosa que acabo de fer).

Puntuacio

7

Lost in Space és, com dic, un no parar de situacions problemàtiques, conflictives i/o perilloses que fa que l’espectador no tingui temps de respirar.

Títol
Lost in Sapce

Creador
Irwin Allen, Matt Sazama i Burk Sharpless

Actors
Molly Parker, Toby Stephens, Maxwell Jenkins, Ignacio Serricchio, Taylor Russell, Parker Posey, Mina Sundwall, Cary-Hiroyuki Tagawa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.