El magnífic quadre de la matriarca de la família presideix el vestíbul, situat al replà del primer pis amb una vista predilecte de l’entrada, des d’aquesta posició ho controla tot. Tot? De fet no! No ha pogut controlar el seu assassí que l’hi ha fotut un cop mortal al clatell. De sospitosos n’hi ha un munt, ja que la senyora no era gaire estimada. Tots els habitants de la casa poden ser els culpables del crim, i deu ni do la gent que hi viu. El marit, la minyona, la secretaria, el gendre, tres filles i dos fills són els candidats a assassí del dia. El primer sospitós és un dels fills, amb la llengua força llarga i algunes conductes no gaire acceptades per la societat de l’època. Ens situem a principis dels anys cinquanta del segle XX, en una mansió majestuosa habitada per la família protagonista, sense problemes econòmics, de fet són molt rics, i els cinc fills en comú són tots adoptats. La mare és una dona autoritària, dura i en alguns aspectes sàdica, el marit un home tranquil que defuig dels problemes, en argot M. Rajoy diríem que viu en paral·lel. Aquest és l’argument principal de la mini-sèrie de la BBC Ordeal by Innocence, basada en una novel·la del mateix títol escrita per Agatha Christie, dirigida per Sandra Goldbacher (The Governess, Me Without You).

Quan s’ajunten Agatha Christie i la BBC no solen fallar, les històries estan ben lligades i la posada en escena és acurada. En el cas de Ordeal by Innoncence van canviant d’escenaris temporals per poder seguir, de manera desordenada però sense ser caòtica, els aspectes més rellevants de la vida dels protagonistes. No hi ha cap escena gratuïta, tot el que apareix té una explicació ben argumentada i és important per la història. Això és d’agrair. Com sol ser habitual es manté una estètica teatral que gràcies a la mirada de la càmera i al muntatge final li donen un toc cinematogràfic rellevant, no parteixen de plans fixes eterns sinó que busca el moviment escales amunt i avall fins arribar als budells de la mansió. Una mansió que es converteix també en protagonista i que comparteix cartell amb grans actors de l’escena britànica com Bill Nighy (Love Actually, The Constant Gardener), Matthew Goode (Match Point, Stoker) i Luke Treadaway (conegut per interpretar el personatge principal de El curiós incident del gos a mitjanit a Anglaterra i per la sèrie Fortitude). Tot i que Agatha Christie és reconeguda per escriure històries de misteri, en aquest cas la resolució de l’assassinat és el que menys importa a l’espectador, l’horror de les relacions familiars i socials teixeix un relat dramàtic que escandalitza pel que no s’explica i que ens obliguen a imaginar.