Dan Simmons és un d’aquells escriptors de ciència-ficció que han creat meravelles com Hyperion o Carrion Comfort. The Terror va ser l’entrada a la novel·la d’horror històrica per la porta gran, amb un bon nivell d’escriptura i excel·lent crítica, rivalitzant amb un pansit Stephen King que poca cosa ha fet des de mitjan anys noranta del segle passat.
Veure una sèrie de 10 episodis de poc més de 40 minuts és, per molts, una cosa feixuga, sobretot quan tots sabem que el llenguatge literari no és el mateix que el cinematogràfic i que unes quantes imatges poden resumir i fins i tot ampliar dos o tres capítols d’un llibre, sempre que es faci com cal, és clar.
Alfred Hitchcock no va necessitar vuit hores per explicar Psicosi de Robert Block ni James Whale es va estressar gaire quan va rodar el seu particular Frankenstein de 1931 en només 71 minuts. Totes dues són dues obres mestres, com ho són les noveles que hi ha al darrere. I no necessitem un cap de setmana per gaudir-les com es mereixen.
Amazon Prime ha pecat de l’heretgia de les grans plataformes actuals. Et posen dos episodis molt ben fets i una tremenda ambientació i van fent amb diàlegs interminables, accions irrellevants i relacions que semblen no acabar mai. Si John Carpenter hagués agafat The Terror, tots sabem que hauria fet una altra cosa en només una hora i vint minuts. I li hauria posat la música que ara presenta en els seus concerts freakies d’arreu del món.
A The Terror l’últim episodi està molt bé, però ens hem hagut d’esperar al fet que la sèrie passi una mica a l’acció. Mireu, a mi m’agrada molt el director rus Andrei Tarkovski; les seves imatges, tot i que lentes, són es-pec-ta-cu-lars, però que ara em posin interminables escenes del llibre d’en Simmons, que llegides sota un para-sol a la platja cauen bé, doncs em desespera una mica. I no és res personal, ja us ho dic, perquè la sèrie té un munt de referències, però que parin d’una vegada amb la lentitud de la trama, que un és gran i no li queda paciència.
Aprofito per recomanar- vos un altre The Terror, el film de Roger Corman de 1963. Pel·lícula feta amb molt baix pressupost amb Boris Karloff i Jack Nicholson, amb la qual es va multiplicar per 100 la seva recaptació. Té una duració de 91 minuts, és cinema pur de sèrie B i no et vol fer perdre gens el temps. Vas al que vas i punt.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.