Ens molen els dolents. Dexter, Alice Morgan, Mia, Cersei Lannister, Kilgrave, Frank Underwood, Lorne Malvo, James Moriarty, Al Swearengen, Omar o Tony Soprano són alguns noms d’una llista que podria ser molt més llarga. Però si us hi heu fixat, en aquesta petita llista que us he fet d’onze personatges només surten tres dones. Doncs bé, ara ja n’hi podem afegir una altra: Villanelle, la psicòpata de Killing Eve.
Killing Eve, que podeu veure a HBO, és la sèrie que hauríeu d’estar veient si voleu veure una bona sèrie sense que els capítols siguin tractats de metafísica o que, un cop vistos, no us facin renegar de la raça humana. Killing Eve és una partida d’escacs entre dues dones, Eve Polastri i Villanelle. Polastri és una agent de l’MI5 anglès, encarregada de dirigir un equip per atrapar una assassina que es dedica a matar personalitats de les altes esferes internacionals. Eve (Sandra Oh, Grey’s Anatomy) és intel·ligent, impuntual, divertida, enginyosa, sarcàstica, amb molts defectes i, sobretot, humana, i són aquests caràcters els que fan que te l’estimis.
Per contra, tenim Villanelle (Jodie Comer, Doctor Foster), d’ulls grossos i felins, mirada intensa, llavis gruixuts, coll llarg, pòmuls marcats, de pell llisa i radiant. Seria perfecta si no fos que la seva falta d’empatia li confereix una personalitat freda i fosca que la fa tan divertida com terrorífica, tan seductora com perillosa, i mai se sap a quin costat de la balança és.
Killing Eve és subversiva en el seu nivell més bàsic, que pren la clàssica plantilla de noi bo-noi dolent i col·loca dues dones en els papers principals. I això és gràcies al magnífic treball de Phoebe Waller-Bridge, la creadora de la sèrie. Waller-Bridge, que ja va brillar amb Fleabag, a partir de les novel·les de Luke Jennings, aconsegueix complicar el gènere espia amb dues dones altament competents. I no és només en el rol de la feina que Waller-Bridge ha volgut fer un tomb. En l’àmbit familiar també canvia els rols i és Nico, el marit d’Eve, qui s’encarrega de tenir cura de la llar i de deixar-li el pastís de carn a la nevera per quan arribi de treballar. I tot això amb una frescor i un sentit de l’humor que frega l’irreverent.
Sí, heu vist desenes de vegades productes com Killing Eve, si més no pel que fa la l’estructura, però no heu vist res semblant a Killing Eve. La BBC America, l’encarregada de portar-nos Killing Eve, sembla que ha trobat la digna successora d’Orphan Black.
