MENU

13 juny, 2018 Comentaris (0) Visualitzacions: 682 Sèries Jordi Camps

Títol
The handmaid's tale

Creador
Bruce Miller

Actors
Elisabeth Moss, Max Minghella, Yvonne Strahovski

L’antagonista d’Offred (Elisabeth Moss) la interpreta amb convicció la hitchcockiana Yvonne Strahovski, que ja va salvar de la decadència Dexter

Serena, la Cersei de ‘The Handmaid’s tale’?

Poques sèries han arribat a inquietar-me tant com ho està fent aquesta segona temporada The Handmaid’s tale.

I creieu-me, no soc pas l’únic. Com comprovo per comentaris a la xarxa, a la feina o a la bastardia en general, aquesta nova entrega se’ns està fent muntanya amunt. Com a exemple, llegiu l’article que publica Rebecca Reid a The Telegraph, on argumenta per què va abandonar la sèrie després de tenir un atac d’ansietat, sent ella, com assegura que és, dels que es disgustaven quan sentien el clàssic “és massa violenta”, “massa feridora” o “massa…” el que sigui. O el recopilatori de la revista The Verge, que reflecteix una sèrie d’opinions d’allò més diverses, majoritàriament crítiques.

Personalment, un any després d’haver-la votat com a millor sèrie de l’any passat, noto que faig esforços per aguantar cada episodi. I com és això? Doncs perquè potser també soc dels que creuen que amb l’adaptació de la novel·la homònima de Margaret Atwood (1985) ja en vam tenir prou i que amb aquesta estirada de xiclet ja ens estem recreant una mica massa en el dolor de les protagonistes…

La sèrie va arrencar fort, amb un primer capítol que podria haver firmat Eli Roth, el rei del torture porn (i poca cosa més), amb aquella escena insofrible en què a les pobres criades les col·loquen en fila per ser executades penjant-les del coll, en el que acaba sent una simulació indecent d’allò que els pot passar en qualsevol moment si no fan bondat… Ja sabem prou, fins ara, que les pobres donzelles d’aquesta societat distòpica (tan real com la vida mateixa) pateixen i patiran sota el domini d’aquesta colla de mascles masclistes que són realment uns maleïts malparits.

I ens ho recorden constament amb un loop interminable a cada episodi de violència i horrors per dir-nos allò que ja és obvi: que qui gosi lluitar contra el control social del règim fonamentalista de Gilead serà executat, torturat, reprogramat o capat físicament. No hi ha escapatòria. En aquest rastre de salvatjades hem vist com hi ha esclaves en camps de treball que agafen càncer o que els cauen les dents podrides, fins i tot alguna a qui enverinen justificadament, com la pobra Marisa Tomei (la gota que fa vessar el got); això sense dir que ens animen a aplaudir (reconec que vaig estar a punt de fer-ho) que les criades es converteixin en bombes humanes a imatge i semblança del que fan els malalts d’Estat Islàmic.

Buenopues molt bépues adiós

Bé, tampoc ens precipitem. En aquest món cruel, desesperançador i absort sota una ombra perenne, hi ha un personatge que ens ofereix una llum inaudita. Digueu-me crèdul, naïf o puto bastard de pa sucat amb oli, però percebo que la persona més despreciable de la sèrie, l’ésser més rebuscat i pervers, no només és l’única esperança que ens queda, sinó la que està salvant la sèrie de caure en la reiteració malaltissa en què al meu parer ha derivat.

Parlem de Serena Joy, perdó, Serena Waterford (nom de casada), una dona que té l’aparença de la majordoma de Rebeca i que té el cor més agre i la llengua més pèrfida que la Soraya i l’Arrimadas juntes (o bé, si ens mantenim a la ficció, la presidenta Claire Underwood).

L’antagonista d’Offred (Elisabeth Moss) la interpreta amb convicció la hitchcockiana Yvonne Strahovski (que ja va salvar de la decadència Dexter), personatge malèvol però algora ric en matisos, que si ja a la primera temporada vam descobrir que tenia un vessant humà, per ínfim que fos, rere la cuirassa d’acer que du a sobre, en aquesta segona meitat de la temporada i encarant la recta final ha pres les regnes, i descobrim fins a quin punt la seva llosa és més pesada que moltes penitents de la història. Descobrim com es va aparellar amb un teleevangelista al qual va ajudar a forjar el seu discurs ideòlogic antifeminista argumentant que la dona ha de quedar relegada a un segon pla en una nova era del Patriarcat. El que la fa patètica és que tot aquest cúmul de merda, és ella, que ha animat a escampar-lo.

Després de veure-la animar el seu home a copular amb la criada perquè quedés embarassada tal com mana la llei, descobrir que aquest l’enganyava a les nits violant la pobra criada i saber que mai més no podrà tenir fills, en el millor episodi de la temporada, First blood (2×6), ens ha tocat la fibra en dues escenes: la visita al ginecòleg i com s’estova Serena en veure l’ecografia en directe del “seu” fill, fins al punt que convida Offred a compartir el moment, i  l’escena en què veiem Serena al conservatori cuidant les plantes i tractant-les com a verdaderes criatures.

Serena pateix a la intimitat, adonant-se que està atrapada a la seva pròpia teranyina, ideòloga d’una societat que tant menysté les criades com les “dones de”.

Sabem que és una serp i en qualsevol moment et pot picar amb el verí acumulat que té. Sabem que és una de les principals causants del món feixista i dictatorial que els toca viure. I que Serena ve a ser la Cersei de The Handmaid’s tale: la dolenta dolentíssima de qui vam arribar a sentir pietat el dia que la van humiliar al passeig de la vergonya. Però tenim la sospita que pot acabar sent més en Jaime Lannister, de ser personatge més odiat a ser un dels més estimats. I això, amics i amigues, a mi m’estimularia per continuar mirant la sèrie.

 

 

L’antagonista d’Offred (Elisabeth Moss) la interpreta amb convicció la hitchcockiana Yvonne Strahovski, que ja va salvar de la decadència Dexter

Títol
The handmaid's tale

Creador
Bruce Miller

Actors
Elisabeth Moss, Max Minghella, Yvonne Strahovski

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.