MENU

22 juny, 2018 Comentaris (0) Visualitzacions: 432 Cinema, Videoteca bastarda Jordi Dorca

Títol
High Fidelity

Director
Stephen Frears

Actors
John Cusack, Jack Black, Joelle Carter, Tim Robbins i Iben Hjejle

La pel·lícula és una excel·lent visió dels dilemes que es troba una persona amb 30 anys, un moment en què s’ha de decidir si es madura i s’accedeix a la vida adulta o si perpetuem la joventut.

Puntuació

9

Videoteca bastarda: ‘High Fidelity’

Sinopsi: Rob Gordon és el propietari d’una botiga de discos de Chicago a punt de fer fallida i on només es venen discos de vinil. Comparteix la seva afició per aquest clàssic material amb els dos empleats de la botiga: en Dick i en Barry. En Rob té un altre problema: vol tornar amb la seva antiga parella, la Laura, que surt amb un altre noi.

Nick Hornby ha estat per a molts una mena de referent o, més ben dit, un còmplice, aquell que va ser capaç de fer llibres que ens definien a molts de nosaltres i convertir elements poc reconeguts literàriament en autèntiques grans novel·les. Ell va ser qui va fer aquella crònica de la seva vida com a seguidor de l’Arsenal, Fever Pitch, adaptada al cinema per David Evans amb Colin Fith com a alter ego de l’escriptor. Però sens dubte amb el que va fer més fortuna va ser amb el seu segon llibre, High Fidelity, una novel·la que per si sola va assolir un èxit enorme i que l’adaptació de Stephan Frears i l’icònic paper de John Cusak van catapultar com una pel·lícula referent per a tota una generació.

La pel·lícula és una excel·lent visió dels dilemes que es troba una persona amb 30 anys, un moment en què s’ha de decidir si es madura i s’accedeix a la vida adulta o si perpetuem la joventut. La relació amb la Laura (Iben Hjejle), el seu intent de recuperar-la i les dificultats d’establir un compromís perdurable amb ella són el millor terreny per aprofundir-hi. En Rob no vol madurar i es nega també a abandonar el seu món perfecte, que es reflecteix metafòricament en el seu amor pels vinils i la seva resistència a la digitalització del format analògic.

Una pel·lícula que parla de nosaltres, perquè encara que sigui en algun moment tots hem sigut Rob Gordon o John Cusack o Nick Hornby o… és igual, tots ens hem negat a madurar.

La frase: «Les persones més desgraciades que he conegut, romànticament parlant, són les que tenen un gust desenvolupat per la música pop».

El frame: la imatge de Rob, assegut a terra, envoltat de discos de vinil i tornant-se a dirigir a l’espectador en un altre dels seus grans monòlegs.

L’escena: el monòleg inicial de Rob Gordon (John Cusak) ens serveix com a pròleg del film, veiem un plat, un disc rodant, un cable i el personatge d’esquena amb els auriculars posats escoltant 13th Floor Elevators i la You’re Gonna Miss Me. De sobte la càmera es gira i veiem un primer pla de Gordon, que trenca la quarta paret i ens parla en un monòleg antològic: «Què va ser primer: la música o la tristesa?», a partir d’aquí fa una disgregació sobre les cançons de desamor, sobre la quantitat estratosfèrica de temes d’aquest tipus que hem escoltat i sobre tots els conflictes personals que ens han provocat.

L’espòiler: En Rob i la Laura acaben junts (o no, ara no ho recordo).

Puntuacio

9

La pel·lícula és una excel·lent visió dels dilemes que es troba una persona amb 30 anys, un moment en què s’ha de decidir si es madura i s’accedeix a la vida adulta o si perpetuem la joventut.

Títol
High Fidelity

Director
Stephen Frears

Actors
John Cusack, Jack Black, Joelle Carter, Tim Robbins i Iben Hjejle

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.