Sinopsi: L’assassí de la corbata fa anar de bòlit a la policia londinenca, no saben qui és, no tenen cap pista, només van recollint dones mortes, despullades i estrangulades. Una pista els porta a un sospitós que compleix tots els requisits per ser l’estrangulador de la corbata. Però de vegades la policia es pot equivocar, no?

Penúltima pel·lícula d’Alfred Hitchcock considerada, pel vostre humil bastard, com una obra mestra que la converteix en la millor de la seva carrera. Tots els elements característics de les obres de Hitchcock conflueixen en aquesta obra d’una manera tan acurada i ordenada que és un plaer veure com el gran mestre del suspens arrodoneix brillantment el film. M’agrada destacar tres elements que fan de Frenzy (1972) una pel·lícula brillant. El primer és el suspens, només arrencar ens van explicant la personalitat de l’assassí, sobretot en la conversa del bar amb els dos polítics. Mentre en parlen tenim a darrere el que serà el principal sospitós, perquè anem veient que els tres de personalitat que relaten coincideixen amb el seu caràcter. Els seguidors de Hitchcock hi tenim una pista més, quan el sospitós mateix explica que va tenir un motel de carretera que no va funcionar perquè van construir una autopista i el transit ja no passava per davant seu, un tret no propi de la psicopatia però si del famós Norman Bates. El suspens l’acaba d’arrodonir quan ens mostra qui és realment l’estrangulador de la corbata. Ens l’ensenya perquè a partir d’aquí patim quan el veiem a escena, ja que sabem del que és capaç. El segon element és la violència. El director anglès es deixa anar i tot el que havia insinuat en altres films aquí ho mostra, no li fa res  mostrar la nuesa humana, ni una violació, ni l’estrangulament en directe. Ell més sensacional és que només ho ha de mostrar una vegada perquè tant en el darrer crim com en el moment en què descobreixen el cos de la Sra. Blaine no ens ho ensenya, només veiem l’edifici i ja sabem el que hi passa a dins. El tercer element que vull destacar és la música, no només l’excel·lent banda sonora de Ron Goodwin sinó també l’ús que se’n fa, només apareix quan és imprescindible. Frenzy esdevé un film rodó, capaç de mantenir un equilibri perfecte entre el suspens i l’humor negre, aquest darrer centrat en les relacions matrimonials (se li atribueix a Hitchcock una certa paranoia cap a les relacions de parella),  sense deixar de banda les magnífiques interpretacions de tots els seus protagonistes, tant masculins com femenins. Ja ho veieu, un film de matrícula d’honor!

La frase: “Em sorprèn que en una època que tots consideren el matrimoni un infern tu tinguis tanta feina” Sr. Blaine a Sra. Blaine (propietària d’una agencia matrimonial).

L’escena: La recerca de l’agulla de corbata de l’assassí dins d’un camió de patates. Espectacular.

El frame: La cara estrangulada de la Sra. Blaine, amb la llengua fora.

L’espòiler: Alfred Hitchcock apareix en el minut 3 amb 20 segons, al mig de la gentada que està concentrada al costat del riu on apareix el cadàver d’una noia estrangulada amb una corbata.