Justo Gil. Qui és? Un pagesot d’una poble dels Monegros que arriba a ciutat? Un fill que faria tot el que fos per sa mare? Un emprenedor, que en diem ara? Un estafador? Un trepa? Un enamorat disposat a tot i més per complir el somni de la seva estimada? Un comunista? Un feixista? Un revolucionari? Un confident de la policia? Un manipulador? Un assassí?
Totes aquestes, i més preguntes, ens les fem mentre mirem la nova producció de Movistar+ El día de mañana. Aquesta minisèrie, basada en l’èxit d’Ignacio Martínez de Pisón, ens explica l’arribada a Barcelona de Justo Gil que, carregat amb unes maletes i amb la seva mare, que té esclerosi lateral amiotròfica (ELA), s’instal·la a casa d’un cosí seu que amb prou feines coneix, perquè els metges de la ciutat la curin. I per aconseguir-ho serà capaç de tot: visitar els millors metges de Barcelona; anar a veure una santa que diuen que, amb l’ajuda de la mare de Déu, guareix les persones o engalipar pobres treballadors que només volen comprar rentadores.
Al llarg dels 6 capítols de què consta la sèrie veurem com Justo Gil passa de ser un pobre noi de poble a convertir-se en tot un expert de l’engany i la manipulació per aconseguir els objectius que tingui, i en seran uns quants.
Però El día de mañana no és només la història de Justo Gil. El día de mañana és la història d’una ciutat, Barcelona, en un temps molt concret: els anys de la transició. A través dels programes de televisió, els diaris o la ràdio, ens aniran situant en el context històric que abarca els últims anys del franquisme i de com la política i la societat es van adaptant a uns temps del tot incerts, i això s’anirà reflectint en els diversos personatges que configuren aquesta sèrie.
I si El día de mañana és una gran sèrie és, a més d’un bon guió, perquè té uns actors que donen molta credibilitat als personatges. I el principal, el qui destaca per sobre de tots, és Justo Gil, brillantment interpretat per Oriol Pla. Pla sap dotar en Justo dels matisos necessaris, des del simple camperol que arriba a una ciutat gran fins al cabró capaç de tot el que calgui per aconseguir els seus objectius. Acompanyen Pla Aura Garrido com a Carme Román, que després de perdre els pares i el germà en les riuades del Vallès del 1962, és adoptada pel seu oncle (interpretat per Pep Cruz), propietari de la impremta on treballa la Carme. Un altre personatge important a la sèrie és el de Mateo Moreno, interpretat per Jesús Carroza. Mateo és un inspector de la brigada social que acaba reclutant en Justo perquè li faci d’informador i, amb el temps, acaben establint una amistat. I l’últim personatge que cal destacar, i no perquè sigui menor, sinó perquè és el que apareix més tard, és el del comissari Landa, protagonitzat per un descomunal Karra Elejalde. Landa és el comissari, enviat pel govern central, per posar ordre als carrers de Barcelona. Landa, que dirigeix la comissaria de Via Laietana amb mà de ferro, és un amant de Mozart i un feixista fins al moll de l’os.
Com he dit, El día de mañana té un bon guió, mèrit de Mariano Barroso, que també la dirigeix. Barroso aconsegueix crear una història que, tot i la dificultat que requereix, ja que toca una part de la nostra història encara molt sensible, no es posiciona en cap bàndol. Per posar-hi algun però, criticaria el fet que, tot i que l’acció passa a Barcelona, no es parli més en català, ni que sigui en la intimitat de les cases. El català només apareix esporàdicament i, sobretot, en els insults de Pep Cruz.
