Des del 2008 que el negoci dels videojocs ha superat el del cinema i ha provocat que el cinema sigui un videojoc i que els videojocs es moguin cap al llenguatge cinematogràfic. Screenland és la sèrie documental sobre videojocs que no només ens relata aquest fet sinó que indaga en les noves tendències dels jocs digitals del futur. La produceix Red Bull TV. Sí, ho heu sentit bé.

Però abans us explico una història.

Tinc un amic del Maresme que cada any em va un repàs dels videojocs del mercat que es compra. M’ofereix una cervesa Voll-Damm i patates de bossa Lay’s –sap que sóc un sibarita– i m’ordena que m’assegui al sofà del que ell anomena El Temple, que no és més que el seu menjador convertit en una sala de jocs digitals de primera categoria. Davant de la pantalla de 42 polzades, l’amic em dona explicacions detallades dels personatges i mons pels quals viatja en xarxa, tot parant-se en la qualitat dels objectes com si fossin quadres de Picasso.

El meu amic acaba de fer 50 anys, no té fills, no està casat, va els caps de setmana a meetups i balls de salsa de Barcelona, fa l’amor amb noies de trenta anys i juga a videojocs. La seva casa és un santuari sagrat dels anys vuitanta amb còmics vintage de Mortadelo y Filemón, de Superlópez i els cromos originals de Mazinger Z i Orzowei dels anys setanta. Tot per plorar sense parar amb sanglotades fortes de friquisme. Gràcies, amic del Maresme.

I per què us explico tot això? Doncs perquè jo no jugo amb videojocs. Mai. Hi vaig jugar als anys vuitanta, amb tots; Space Invaders, Pac-Man, Frogger, Missile Command, Street Fighter, Centipede, Donkey Kong, Defender o Robotron: 2084. I vaig acabar malalt amb la febre Doom el 1994 quan no menjava, ni dormia, ni sortia de casa. Havia de prendre una decisió. Posar fi a la dèria dels jocs, però va durar poc quan em varen oferir feina a la sala de jocs d’un càmping de Pals durant cinc temporades d’estiu. Allà dormia i jugava, sense parar i no teníem meetups, però sí les discoteques de l’Estartit.

Què us he de dir.

Fa anys que no jugo amb jocs electrònics i faig una vida més sana. Ara només miro pel·lícules amb moderació. Poden ser quatre o cinc hores al dia. Vuit si tinc vacances, i en tinc moltes de vacances, que soc professor (noto certa enveja).

El documental Screenland ens fa un bon repàs de les noves tendències al món dels jocs digitals. Us trobareu amb penya que vol traspassar la realitat amb la ficció gamer, una empresa que converteix els somnis de la gent en històries digitals, creadors de jocs a l’iPad per fer feliços gats i gossos, un grup indie que es dedica a reunir-se en sales de jocs cada cap de setmana com les dels anys vuitanta i un episodi dedicat íntegrament al creador de Doom.

Tot i així, no us voldria avorrir amb el documental. Si teniu un amic com el del Maresme no el deixeu escapar. Aquest any em toca una altra sessió de voyeur de videojocs a casa seva. Li he dit que ja compraré jo les Voll-Damm i que, si us plau, no s’oblidi de les Lay’s. Vull tocar amb la punta dels dits un altre cop els seus cromos Orzowei de la casa Bimbo. I a veure si em porta a un dels seus èpics meetups, que un s’ha de mantenir en forma.

O no?