Després de patir una discussió amb un altre conductor arran d’un incident de trànsit, la dona de James DeMonaco li va suggerir la idea de legalitzar, ni que fos una vegada l’any, la possibilitat d’eliminar persones com aquell energúmen amb qui es vaenfrontar. El guionista nord-americà, al cap de pocs mesos, ja tenia enllestit un guió amb aquella inspirada idea de difícil execució d’allò més desenvolupada. La història tenia lloc als Estats Units de l’any 2022, un país que havia aconseguit reduir les estadístiques de violència i criminalitat gràcies a legalitzar l’assassinat durant 12 hores l’any, i tot arran de l’ascens al poder d’un partit polític anomenat els Nous Pares Fundadors.
El guió es va plasmar a la pantalla a la película de baix presupost titulada The Purge, dirigida pel mateix DeMonaco i protagonitzada per Ethan Hawke, actor que ja va protagonitzar el remake d’una de les pel·lícules que més han influenciat tant al director, Assalt a la comissaria del Districte 13 (que precisament en va firmar el guió de la nova versió), com la saga que d’aquí es va desenvopular. Un film notable, que rendeix homenatge a la millor sèrie B i que malgrat no acaba de ser rodona sí que planta les bases pel que serà una distòpia que sap combinar l’artilleria pesada de la violència explícita amb la crítica social més actual. El millor exemple: la tercera entrega, titulada The Purge: Election year (Election: la noche de las bestias, 2016), dirigida novament per DeMonaco.
Ara, en plena era Trump, amb sèries com The Handmaid’s tale que prenen exemple i amb els adolescents de mig món practicant purgues virtuals a través del joc de moda, Fortnite, calia explotar la fórmula i per què no començant pel principi, explicant l’origen d’aquest peculiar experiment que en teoria està destinat a exorcitar els instints més primaris, suposem perquè Twitter ja no dona per més.
“Make America great again!”
Aquesta proclama no la pronuncia només l’actual president dels EUA sinó al principi de la pel·lícula, perquè quedi clar a qui van destinat els trets del director, un dels polítics ideòlegs d’aquesta pràctica que, en teoria és per purgar el país de delinqüents, però que en realitat amaga un pervers sistema classista (per no dir racista) per a perpetuar encara més els més afavorits dalt del cim de la piràmede econòmica i social. Així arrenca La primera purga: La noche de las bestias (The firs Purge), aquesta preqüela que reenganxa més que mai amb l’últim film (Election) i que té com a principal virtut que continua explotant encara més el mostrari iconogràfic, visual i estètic ja consagrada d’una saga que des d’aquí reivindiquem. Com a amants de clàssics com The Warriors de Walter Hill o Assalt a la comissaria del Districte 13 o Estan vivos (The live) -de la qual s’emmiralla la segona entrega-, ara només podem que aplaudir aquest nou relat que tan ens apropa a The wire, focalitzant l’acció a un suburbi illenc -ja hi som, Carpenter novament: 1997 Rescat a Nova York– on traficants de drogues i boys in the hood han d’unir forces per sobreviure el terror imposat pel Govern feixista, capaç d’apallissar el seu poble fins a les últimes conseqüències. Sort que parlem d’un distòpia, oi…
James DeMonaco que en aquesta ocasió s’ha centrat només en el guió per deixar la direcció a Gerard McMurray ja prepara una sèrie televisiva per assegurar que tindrem purgues per temps. Extralimitant-me a les funcions de maleït bastard, i sense estar-hi casat, li proposaríem per a una futura entrega: per què no una Purga Sexual?
Aix no, que parlem de sexe explícit i ja sabem que això sí que està censurat i, és clar, perquè ja hi ha una manada de descerebrats indecents que ho posen en pràctica amb tota la impunitat del món, davant la incompetència de jutges corruptes i polítics que prefereixen mira al costat.
