Benvolgut senyor Hastings,
li escric per veure si em pot explicar què coi fa amb les seves pel·lícules.
Vostè sap que ha creat un monstre, Netflix, i que aquest monstre s’ha d’alimentar contínuament. I com més gros és el monstre més gana té. I en aquest aspecte puc entendre que hagi de produir sèries i pel·lícules sense parar. Però per què sempre li dóna hamburgueses i patates fregides? No el pot alimentar amb una dieta equilibrada? No dic pas que no el porti, de tant en tant, a fer un menú al McDonald’s, però no cada dia. Uns dies doni-li carn, altres peix, altres verdures, llegums…
M’explico.
Acabo de veure la seva última pel·lícula, El final de todo (How It Ends). Dos homes, Tom i Will, que no es porten gaire bé entre ells, han de travessar el país per anar a buscar la seva filla i promesa, respectivament, després que un succés sense definir hagi bloquejat el país.
Bé, per començar Netflix continua amb la tendència de produir pel·lícules de ciència-ficció. Algunes li han donat molts bons resultats, com per exemple Okja o Aniquilación (Annihilation), però moltes més han quedat en un estirar més el braç que la màniga (Bright, The Discovery, The Cloverfield Paradox, Spectral o Mute en són uns quants exemples). Al contrari de les sèries que produeix, que sí que tenen bona acollida i força estan molt bé (The OA, Star Trek: Discovery, Lost in Space, Dark o Stranger Things, per posar-ne uns quants exemples), tot i que també té grans fracassos (Altered Carbon, Black Lighting o les últimes temporades de Sense8), els films de caràcter fantàstic sembla que no són el seu fort, potser pel fet d’haver d’estar limitats pel temps, tot i que El final de todo dura unes 2 hores interminables.
També continua amb la tàctica d’agafar algun nom conegut i posar-lo al film. Ja sigui com a director (Joon-ho Bong, Alex Garland, Cary Joji Fukunaga, Duncan Jones o David Ayer), actor (Will Smith, Joel Edgerton, Gary Oldman o Alexander Skarsgard) o actriu (bé, aquest camp és força pobre, amb Natalie Portman i Jennifer Jason Leight per Annihilation). Per aquest film, How It Ends, agafa Forest Whitaker per donar-li un paper que sembla que, fins i tot a ell, l’ha avorrit sobre manera. L’altre protagonista, Theo James, també força conegut pels seus papers de la saga Divergente, no és més pla perquè no en deu saber més, pobret.
La veritat és que mentre veia aquesta road movie catastrofista ben poc m’importava el que els pogués passar als personatges, només m’interessava saber com acabaria la història. Diàlegs absurds i situacions ridícules em provocaven aquest efecte. Però un cop vistos els 113 minuts que dura la pel·lícula em vaig quedar igual. El final de todo, es titula el film. I acaba que no acaba. Espero que no tingui pensat fer-ne una segona part, senyor Hastings.
Jo soc el primer que cada dia miro què han afegit de nou a la seva plataforma, però tal com li deia al començament d’aquesta carta, sí, s’ha d’alimentar el monstre, però s’ha d’alimentar bé. Fixi’s en altres plataformes, que valoren més la qualitat que la quantitat.
Porti més sovint el monstre a bons restaurants i redueixi-li els fregits i els menjars preparats. O millor, truqui al senyor Google i pregunti-li quina és la dieta mediterrània. Segur que amb aquesta dieta el seu monstre estarà més sa, més feliç i, per extensió, farà més feliços els del seu voltant.
Atentament,
Jordi Taulats
