- Hola!
- Què tal?
- Com estàs?
- No tan bé com tu!
- Com ho saps, això?
- No ho sé. És un dir.
- Ho diu molta gent. Tinc una teoria sobre això.
- Digues… igualment ho faràs…
- La gent diu «no tan bé com tu» per forçar l’interlocutor a dir alguna cosa negativa d’ell mateix, així el primer se sent reforçat i animat perquè potser sí que està millor que l’altre. No ho creus?
- M’he perdut… mira, si tu ho dius deu ser cert. Creus que la gent competeix a veure qui està més bé?
- I tant! Som competidors nats! Però dubto si la gent vol estar bé o malament…
- Tothom es queixa…
- Ja ho pots ben dir…
- Sembla que estem dissenyats per voler el que no tenim, a desitjar les coses dels altres per ser feliços.
- Sí, noi… fins i tot les dones dels altres.
- Precisament acabo de mirar la sèrie The Split, que va d’aixó!
- Del desig?
- De les banyes! Explica la història d’un bufet d’advocats especialistes en divorcis. Veus que els que més hi guanyen, a curt termini, són ells mateixos perquè les parelles no acaben mai contentes del tot.
- Es posiciona a favor o en contra del divorci?
- Depèn de cada personatge, la majoria busquen aquell amor que duri eternament, fins que la mort ens separi, però no ho tenen gaire clar…
- Així que va de l’amor romàntic? Aquell que és únic i que ens fa patir i que ens mantindrà enamorats tota la vida.
- Alguna cosa així…
- És anglesa, la sèrie?
- Sí. La primera temporada està dirigida per la Jessica Hobbs, que va fer la miniserie Apple Tree Yard amb l’Emily Watson.
- M’encanta l’Emily Watson! Encara la recordo a Hilary i Jackie, aquelles dues germanes que tocaven el cello i el violí. Era una gran pel·lícula!
- I tant!
- Hi surt ella, a The Split?
- No. La protagonista és la Nicola Walker de River.
- Així no la miraré pas.
- Tu t’ho perds.
- Si tu ho dius.
- És clar que ho dic. Qui més vols que ho digui? Només hi som tu i jo aquí.
- Si ho digués en Jordi Camps Linnell tindria més credibilitat.
- En sèrio?
- No pas! Ha-ha-ha-ha-ha-ha!
- Ha-ha-ha-ha-ha-ha!