La innocència s’atribueix bàsicament als infants, aquells éssers purs i lliures de maldat que pul·lulen pel món fins que algun o alguns adults els hi fotem una clatellada per situar-los al món real, el de la responsabilitat i la culpa. Sí, estimades i estimats lectors, la vida és dura. Michael Cuesta va dirigir, l’any 2005, 12 and Holding, un film amb Annabella Sciorra i Jeremy Renner en els papers principals pel que fa als adults i amb uns adolescents fantàstics que vivien la pèrdua de la infantesa de manera sobtada. Tot i que haurien preferit fer el traspàs paulatinament i ordenada ja sabem que això és impossible, sempre hi ha un desencadenant que ens fa despertar d’un estat per passar al següent nivell. Diuen que amb la vellesa passa el mateix, ja ho veurem. En el film la mort d’un dels nois de la colla és aquest acte traumàtic que provoca el canvi, a The Innocents és un acte més fantàstic.

La nova sèrie de Netflix té i manté (important anar fent camí amb novetats i sorpreses) tots els al·licients per agradar a la majoria de públic. Els creadors Simon Duric i Hania Elkington debuten i trenquen la seva innocència en aquesta sèrie que arrenca amb una història d’amor juvenil, romàntica, de conte de fades, amb cartes secretes i un pla per fugir dels adults i així poder començar una relació d’amor eterna. Ai, l’amor! Durant aquesta escapada els sorgeix un petit problema, ella (Sorcha Groundsell) resulta que pateix una estranya condició: quan està en una situació que li genera por extrema ocupa el cos de la persona que la toca fins que es calma, mentrestant l’altra entra en estat de coma profund. L’argument ens porta a tres espais ben diferents. Un en un petit poble idíl·lic en una vall noruega regada per un llac on viu un metge que investiga les persones canviants, les que agafen els cossos dels altres. El metge (Guy Pearce) busca la manera que les dones –aquesta és una condició només femenina– controlin les emocions i no canviïn de cos. L’altre lloc protagonista és la ciutat de Londres i la rodalia, allà s’hi desenvolupa la trama principal, la fugida de la parella i com aquest fet afecta les seves famílies i com fa despertar una història del passat que semblava que estava tancada però que es torna important per a l’argument. El passat és el tercer espai.

The Innocents no deixa de ser una història d’amor dins d’una sèrie de gènere fantàstic amb el segell de qualitat de la indústria britànica, que no perd l’oportunitat per fer un retrat social i una introspecció cap a la naturalesa humana, se centra en la intel·ligència emocional, en la cerca d’un objectiu vital i, també, en la necessitat com a ésser social de les interaccions i relacions amb els altres. Aquella disputa interna entre les ganes de soledat i la necessitat de relacionar-nos es veu ben descrita quan l’acció passa a Noruega, perquè les dones i el metge no es toquen entre ells, ho veuen com un perill si no hi ha un control emocional, sempre hi ha la por de ser envaït per l’altre. Busquen el refugi en l’aïllament però troben a faltar el contacte, els humans som així, cercant constantment allò de què se’ns priva.