Per molt Juan Antonio Bayona que siguis (director d’L’orfanat, Lo imposible i Un monstre em ve a veure), has d’anar amb peus de plom quan vols fer retornar les exigents generacions del vuitanta al juràssic. Si deixem a un costat els titulars dopats de certs mitjans i contrastem una mica les crítiques tant a escala nacional com internacional, podem veure la pel·lícula amb certa objectivitat.

Amb Jurassic World II: The Fallen Kingdom es dona continuació a la trilogia iniciada el 2015. La nova entrega ens situa al complex turístic abandonat Jurassic World, a l’anomenada illa Nublar, on ara els dinosaures campen lliurement. Una imminent erupció volcànica amenaça els rèptils, cosa que porta a fer que la Claire (Bryce Dallas Howard) i l’Owen (Chris Pratt) hagin de tornar a l’illa per evitar la segona extinció dels saures.

Davant del context en què ens situa Bayona, trobem errors greus en el desenvolupament de la trama. Començaré per alguns dels forats de guió que m’han impedit gaudir plenament del meu retorn al parc (alerta d’espòilers):

• La llacuna on habita el Mosasaurus a la primera entrega de la saga no connectava amb el mar.
• La Claire va treballar a Jurassic World i sembla que sigui el primer cop que visita el parc (escena absurda amb un baryonyx dins del búnquer).
• El desenvolupament de l’estampida de dinosaures fugint del volcà (atac Carnotaurus vs. T-Rex) no té ni solta ni volta.
• La planificació dels mercenaris per a la caça i transport dels dinosaures deixa en evidència la falta de seguretat, incoherència amb la mida dels camions i el vaixell, la misteriosa desaparició dels helicòpters, la forma com els protagonistes accedeixen al vaixell, entre altres forats.
• L’indoraptor només està ben dissenyat pel que fa a CGI, el seu modus operandi no convenç.
• Paro aquí per evitar ser massa pedant.

Després de la tempesta ve la calma. Reconec que tot i els defectes, la pel·lícula té moments brutals (la tornada a l’illa Nublar, els vídeos del petit Blue i el retrobament amb l’Owen, la mort del brachiosaurus, l’escena a la mansió o les aparicions del T-Rex en són uns bons exemples) que demostren com el director sap conjugar el seu respecte per la saga i uns efectes especials a l’altura.

La nova entrega de la saga permet que, tant spielbergians com mil·lennistes puguin gaudir d’un producte clarament comercial sempre que no busquin els tres peus al gat.

A favor

• Grandiloqüència
• El raptor Blue i el T-Rex mai fallen
• CGI
• Obra la porta perquè la saga continuï fora de l’illa Nublar

En contra

• Forats de guió
• Personatges extremament estereotipats