- Bon estiu!
- I bona calor!
- Qui t’ha dit que la calor és bona?
- Ho deu ser perquè tothom surt quan fa calor, semblem cargols quan trona. Fa sol i tothom a la platja o a la piscina.
- Jo ara hi vaig, a la platja!
- Doncs amb el soroll que sento sembla que estiguis dins d’una cova.
- Estic baixant les escales dels pisos.
- Molt gironí això de tenir apartament a la costa, no?
- Tot lo que costa és molt gironí.
- Tens raó.
- Com sempre.
- A veure si un dia me’n passes una mica.
- Has vist Paquita Salas?
- Sí, noi.
- I què?
- És ideal per mirar d’una tirada. Capítols curts i a Netflix hi ha totes dues temporades. Amb una tarda te la poleixes!
- Així ho vaig fer!
- És una crack aquell dona. I molt divertida! Vas veure en Pajares? Fent el cameo se l’entenia i tot.
- No li trobo la gràcia, jo, a la sèrie. De fet, em sembla que no he fet un somriure en cap moment.
- Has pensat que potser és problema teu?
- Ja pot ser. Em fa la sensació que està escrita i dirigida perquè la vegin els actors i la gent de la faràndula. Suposo que ells hi troben la gràcia.
- Et fas gran.
- Ja ho soc.
- Mira, ara arribo a la platja. Ja veig la selecció femenina de vòlei platja del Brasil fent un partit.
- Vols dir que t’has posat les ulleres.
- Ho veig clar com el dia!
- Abans de banyar-te… A tu què t’agrada de la Paquita Salas?
- El seu tipus d’humor. I ella, ella ho fa molt bé!
- Això sí! En Brays Efe és un crack. Potser és l’única raó per recomanar la sèrie.
- No em puc creure que un bastard com tu no gaudeixi de la Paquita Salas. Aquesta barreja de caspa espanyola, tocs naïf i bromes domèstiques ben lligades són una combinació ben bastarda.
- A mi em posen altres tipus de bastardia, ja t’ho diré…
- Cada dia ets més raro.
- Bé que m’ho diuen.
- Qui t’ho diu?
- Aquells que opinen.
- Grans savis!
- O grans xarlatans…
- També. Arribo a la tovallola!
- Bon bany!
- I bona calor!
- No sé què té de bona…
- Que ens permet gaudir de la platja!
- Tu rai….
