No podem negar que TV3 s’ha arriscat, novament, portant a terme una sèrie de les característiques de Si no t’hagués conegut. Una sèrie dramàtica en què la ciència-ficció i el fantàstic entren de ple per una escletxa del relat i ho acaben impregnant tot. I ja sabem com de hooligans i haters podem ser els fans d’aquest gènere…
Una decisió, doncs i com repetim, agosarada, com ho és el fet de derivar el drama romàntic a la ciència-ficció (tan poc habitual, per cert, a la televisió catalana), però que si ho mirem bé no ho és més que convertir en ídol de masses un professor de Filosofia d’institut cràpula, malcarat i faldiller (Merlí), a tenir mig Catalunya enganxada a l’estela de crims d’un mataiaies (Nit i dia) o enfotent-se del sector de l’audiovisual i teatral amb un actor idiota que es creu que és un Crack.
L’episodi pilot, el de situació, titulat Si no l’hagués conegut, ens porta a seguir el procés de dol i d’intentar curar les ferides d’un pare de família (Pablo Derqui), el qual indirectament arran d’una decisió equivocada acaba induint una tragèdia familiar, que li comportarà un sentiment de culpa irremiable i que haurà d’arrossegar tota la vida.
Tot aquest drama (més aviat dramón), el dramaturg Sergi Belbel el narra a ritme lent, massa tenint en compte a les hores que s’emet, i mantenint la càmera a prop del principal puntal de la sèrie, un descomunal actor com és Pablo Derqui; només per aquest monstre escènic val la pena oferir una segona oportunitat a la sèrie.
Dit això, si la cosa no s’anima una mica no enganxarà la gran audiència, ja que el to excessivament dramàtic d’aquest inici (i més amb els temps foscos que vivim, que no hi conviden) no animen a aguantar l’hora que han de tenir-te lligat a la pantalla les nits dels dilluns, si no és que la teva afició és fer anar la destral amb enginyoses frases a través de Twitter o tens la intenció de tallar-te les venes o, per què no, imitar el protagonista i tirar-te a la via del tren… En aquest darrer cas, no ho feu, amics i amigues bastards, perquè nosaltres no tindrem la sort que una dona misteriosa, per no dir estrafolària (Mercè Gandalf Sampietro), ens faculti a viatjar pel temps i els universos alternatius, com un Walter Bishop qualsevol. Quant de mal ha fet Fringe a algun guionista!
I parlant d’universos paral·lels, per què no la República catalana, com algun agosarat tuitaire reclama? No ho sabem, però aquest portal que acaba d’obrir TV3 necessitarà molt més que Pablo Derqui per mantenir-lo ben actiu i que tapi forats tan increïbles com ara les pífies de càsting (les edats dels personatges semblen les de Grease, però al revés: amb una Andrea Ros fent de mare d’adolescents amb tan sols 25 anys, com es queixava tothom a la xarxa) o de posada en escena. Això sense dir que, com deia una altra tuitaire (sí, Twitter durant l’emissió va ser un festival):«Només si planifiques un suïcidi el puto tren de Renfe passa a l’hora».
Seguim.
