MENU

2 novembre, 2018 Comentaris (0) Visualitzacions: 288 Sèries Jordi Camps

Títol
The Assassination of Gianni Versace: American Crime Story

Creador
Scott Alexander & Larry Karaszewski

Actors
Edgar Ramirez, Darren Criss, Ricky Martin, Penélope Cruz

Ja tardeu a anar a Netflix i deixar de veure xorrades: A.C.S. The assassination of Versace és la minisèrie de l’any, i els Emmy 2018 l’han encertada premiant-la com a millor minisèrie

Puntuació

8,5

A Versace el va matar Patrick Bateman

Entenc que a la majoria de bastards la figura de Gianni Versace els importi tant com saber si les relacions romàntiques de Mujeres y hombres y viceversa fructifiquen més enllà del programa. Calla, que segur que n’hi ha algun que sí… A mi em va passar, si més no, en saber que la segona entrega d‘American Crime Story se centraria en la mort del cèlebre dissenyador de moda. Però després que la primera temporada, enfocada en el cas O.J. Simpson, superés amb escreix les meves expectatives, em sentia amb un cert deure d’oferir si més no el benefici del dubte. I és clar, també hi té a veure el pes de la nòmima que em paguen Els Bastards per escriure articles.

I quina va ser la meva sorpresa quan no van caldre ni dos episodis perquè em rendís novament als peus d’un dels grans creadors de ficció televisiva, Ryan Murphy, per descobrir que Versace és l’excusa barata per abordar temes molt més interesants i aprofundir en aquells vessants de la condició humana més foscos i que tan bé sap retratar el creador de sèries com American Horror Story, Feud, Glee, Nip/Tuck… Ja em sap greu, Versace, això teu és ser un simple McGuffin. Bé, i haver dissenyat per a la posteritat el vestit més bonic que mai li he vist posat a Jennifer Lopez, per altra banda no gens difícil, tenint en compte el seu mal gust a l’hora de vestir (mireu l’enllaç a l’Hola EUA si no el recordeu).

Dit això, hi ha qui es pot sentir estafat perquè, per contra, American Crime Story: The assassination of Gianni Versace no se centrés en la vida del dissenyador italià i la seva germana Donatella tant com s’esperava, però si han tingut paciència i un mínim de sensibilitat hi han sortit guanyant. Us ho podem assegurar.

Com ja va passar amb O.J. Simpson, la sèrie va deixar de banda la descripció més planera i convencional, a l’estil de sèrie de criminals com Manhunt: Unabomber, per proposar una reflexió profunda sobre com es va tractar el litigi, centrar-se en  el retrat dels personatges de la seva òrbita (cas de la fiscal o els advocats), el tractament dels mitjans, el racisme… Allò era el que engrandia la sèrie, i aquí torna a passar. I és així com, després de mostrar l’assassinat de Versace, els guionistes i creatius van més enllà del personatge famós per tractar el context, amb el tema de l’homofòbia institucionalitzada tan persistent en aquella època (i no fa tant, a la dècada dels noranta), que va permetre, per exemple, que Andrew Cunanan arribés a perpetrar tants assassinats al llarg de més de dos anys sense que l’FBI ni ningú li parés els peus. Suposo (mode on ironia/sarcasme) que no passa res quan mates uns quants mariques i maricons, sempre que no siguin famosos, perquè aleshores sí que estàs perdut. Aquest vindria a ser el resum de la trajectòria criminal d’aquest psicòpata que aquí ens dibuixen com una ànima torturada, ple d’aspiracions i de debilitats, devorat per l’enveja, amb una manca d’autoestima i d’escrúpols que el condueix a matar fredament tot aquell que és un obstacle en les seves ambicions, amb una fredor assassina que fins i tot Patrick Bateman beneiria.

I és que el retrat d’aquest antiheroi (real) ens recorda, i molt, l’estimat personatge de ficció que, sis anys abans de la mort de Versace (1997), va plasmar Bret Easton Ellis en la memorable novel·la American Psycho.

Amb el focus posat, doncs, en Andrew Cunanan, els espectadors seguim en ordre cronològicament invers el camí criminal de Cunanan abans de matar el pobre Versace. Amb episodis brillants com el de l’assasinat del magnat immobiliari Lee Miglin, que deriva en el retrat de la dona de la víctima, entossudida a negar qualsevol evidència que el seu marit es ficava al llit amb homes com Cunanan i disfrutava llegint revistes pornogràfiques alemanyes. O el quart episodi, de terror absolut i que ens fa pensar que Cunanan és el cosí germà de Bateman, dedicat a David Madson; o el cinquè, que tracta sobre els traumes fatídics que poden suposar l’homofòbia en un soldat de l’exèrcit com Jeff Trail.

Ni Penélope Cruz ni Ricky Martin, que estan bé en els seus respectius papers; la clau de l’èxit de la sèrie és el magnetisme que desprèn Darren Criss en el paper de Cunanan, i el seu desplegament interpretatiu capaç de seduir-te i commoure’t… fins que treu a lluir l’ésser vil, cobdiciós, envejós i psicòpata que tan ben amagat té dins.

Ja tardeu a anar a Netflix i deixar de veure xorrades: A.C.S. The assassination of Versace és la minisèrie de l’any, i els Emmy 2018 l’han encertada premiant-la com a millor minisèrie.

Puntuacio

8,5

Ja tardeu a anar a Netflix i deixar de veure xorrades: A.C.S. The assassination of Versace és la minisèrie de l’any, i els Emmy 2018 l’han encertada premiant-la com a millor minisèrie

Títol
The Assassination of Gianni Versace: American Crime Story

Creador
Scott Alexander & Larry Karaszewski

Actors
Edgar Ramirez, Darren Criss, Ricky Martin, Penélope Cruz

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.