Aquest 2018 m’he estrenat com a corresponsal bastard a la 51a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. El més difícil: escollir la pel·lícula candidata per fer-ne la crítica. Després d’un filtratge extremament intens, em vaig decantar per Overlord, el segon llargmetratge de Julius Avery, amb J. J. Abrams a la producció.
Abans de la projecció, el festival va homenatjar Peter Weir (director de Testigo, El show de Truman o Los coches que devoraron París) amb l’entrega del Gran Premi Honorífic. A continuació, Julius Avery i l’actor protagonista, Wyatt Russell (fill de Kurt Russell), ens van fer una introducció entusiasta de la pel·lícula, amb què van escalfar l’ambient a l’auditori de l’hotel Melià Sitges.
La pel·lícula ens situa un dia abans del dia D, durant el desplegament aeri d’un esquadró de paracaigudistes a prop de la platja d’Omaha. Les coses es torcen quan estan a punt d’arribar al destí, ja que l’avió on viatgen és abatut per l’artilleria alemanya. Aquests primers 20 minuts d’introducció tenen un ritme i intensitat al nivell dels millors referents del gènere.
Amb la desastrosa entrada darrere les línies enemigues, l’escamot queda aïllat a un petit poble ocupat per les forces de l’Eix. Les ordres que els marca el general d’escamot abans que l’avió s’estavelli són destruir una torre de comunicacions que dona cobertura a l’exèrcit nazi que vigila les platges normandes. Després d’endinsar-se en la penombra dels carrerons del petit poble francès, acaben descobrint un laboratori on es fan experiments amb humans.
A partir d’aquest moment la pel·lícula agafa un altre rumb, amb l’aparició de nous elements fantàstics i de terror; un gir que els espectadors esperen i que el director sap mantenir a l’altura per assolir les expectatives.
Si volem anar una mica més enllà, podem interpretar els experiments nazis des d’un punt de vista filosòfic, amb referències al superhome de Nietzsche, als experiments del Dr. Mengele o a la cerca del desenvolupament tecnològic i científic de les potències de l’Eix per poder guanyar la guerra.
A FAVOR
- La introducció/contextualització de l’escamot
- Violència justificada i contundent
- Els actors/actriu
- Barreja perfecta de gèneres
EN CONTRA
- El director no aconsegueix mantenir el ritme frenètic inicial durant tot el metratge
- El pressupost queda curt per al desenvolupament d’algunes escenes