MENU

14 novembre, 2018 Comentaris (1) Visualitzacions: 2275 Sèries Jordi Taulats

Títol
Homecoming

Creador
Micah Bloomberg, Eli Horowitz i Sam Esmail

Actors
Julia Roberts, Shea Whigham, Dermot Mulroney, Bobby Cannavale, Sydney Tamiia Poitier, Marianne Jean-Baptiste, Sam Marra, Henri Esteve, Sissy Spacek, Frank Gerrish, Stephan James




‘Homecoming’ és un gran ‘thriller’ que combina un encertat càsting amb una bona història de suspens clàssic, una bona realització i una banda sonora deliciosa

Puntuació

9

‘Homecoming’: Julia Roberts per la porta gran

Si agafem Sam Esmail, un director i productor que sempre busca l’excel·lència; Julia Roberts, que és de les últimes a girar els ulls a la pantalla petita, i un podcast reeixit, què tenim? Doncs això, Homecoming, la nova sèrie d’Amazon.

Homecoming funciona amb dues línies temporals ben definides visualment:

En el que seria el passat de la història, que se situa a l’any 2018, ens mostra Heidi Bergman (Julia Roberts), directora del Homecoming Transitional Support Center, un centre d’ambient relaxat i familiar on arriben veterans de guerra per tractar les seqüeles que puguin tenir: ansietat, paranoia, insomni… i poder reinserir-se a la vida civil sense massa dificultats. Un d’aquests veterans és  Walter Cruz (Stephan James). Entre ell i Heidi s’estableix una complicitat que va més enllà de la relació terapeuta-pacient.

La segona línia temporal ens situa quatre anys més tard, el 2022, el present per a la sèrie, i ens mostra Heidi treballant de cambrera en un restaurant de la seva ciutat natal, vivint amb la seva mare (Sissi Spacek) i sense recordar res de la seva anterior feina a Homecoming. En aquesta línia hi trobem Thomas Carrasco (Shea Whigman, Waco), un funcionari del departament de Defensa que s’encarrega d’investigar una queixa contra Homecoming feta per la mare de Walter.

I si Homecoming és una gran sèrie és, sobretot, gràcies a la direcció de Sam Esmail i al seu muntatge. Esmail coneix perfectament les possibilitats del mitjà i no dubta a fer-ne ús amb els enquadraments descentralitzats marca de la casa (de vegades claustrofòbics), els primers plans, els zooms lents, molt lents, els plans zenitals i les simetries. El muntatge dels capítols també és meravellós, amb particions de pantalla i canvis de so quan es parla per telèfon, diferents formats i textures per a les diferents línies temporals (panoràmic per al 2018, vertical, com si estiguéssim mirant la pantalla d’un mòbil, per al 2022) i narracions en paral·lel (de traca i mocador el capítol 8, seguint Carrasco per un costat i Heidi per l’altre). El guió és precís en les respostes. Tots els misteris es resolen, el destí dels personatges principals queda revelat i no calen diversos vídeos de YouTube amb explicacions per tal d’entendre què va passar.

Capítol a part mereix la banda sonora.  Igual que feia Hitchcock, utilitza la música per donar tensió al simple fet de pujar una escala o de caminar cap a la recepció. A més, aprofita per retre homenatge a KubrickHithcockBrian de Palma, a tots els grans. Durant els 10 capítols sonen peces de Marathon ManVertigo2001: A Space OdysseyCapricorn OneCarrieThe French ConnectionThe Conversation, The Thing, The FogThree Days Of The CondorChristineBarry Lyndon… Sam Esmail va demanar expressament utilitzar aquestes peces, amb el sobrecost de drets que suposava.

I si la direcció és meravellosa, les interpretacions no ho són menys. Julia Roberts, de qui reconec que no soc cap fan i que, per norma general, em cansa, és el principal reclam de Homecoming. Encarnant Heidi Bergman presenta candidatura als premis de la indústria. Shea Whigman, que dona vida a l’agent Carrasco, encarna un funcionari gris i avorrit, cansat que el ridiculitzin, que ensopega cada dos per tres i que només vol fer la seva feina ben feta. Gràcies a la bona interpretació que fa d’aquest personatge podem empatitzar amb ell i la seva lluita.

Però si hi ha una interpretació que s’hagi de destacar per sobre de totes és la de Bobby Cannavale, que encarna Colin Belfast, el cap de Heidi a Homecoming. Colin és un personatge que va cobrant vida i protagonisme a mesura que transcorren els capítols, convertint-se en un executiu de baixa categoria sense escrúpols i manipulador (novament, al capítol 8, Colin, en l’enfrontament amb Carrasco, es mostra com és realment), un home que es creu per sobre dels altres i barrut que desprèn magnetisme i supèrbia.

Homecoming aborda temes controvertits per al públic nord-americà, amb un enfocament en la rehabilitació dels veterans de guerra i la falta de consideració del govern per a aquests soldats, que s’envien als camps de batalla amb inversions milionàries i s’enfronten a l’abandonament quan tornen a la societat. La manera com el malvat personatge de Cannavale veu aquests tractaments és una crítica evident d’aquest sistema.

Julia Roberts no podia triar millor la seva primera incursió al món de les sèries. Homecoming (que ja ha renovat per una altra temporada) té grans interpretacions, una història ben plantejada, de capítols curts (els 10 capítols de què consta la sèrie duren entre 25 i 35 minuts) que convida a veure’ls de cop, una direcció meravellosa i una banda sonora que és un homenatge al clàssics del thriller i el terror.

Puntuacio

9

‘Homecoming’ és un gran ‘thriller’ que combina un encertat càsting amb una bona història de suspens clàssic, una bona realització i una banda sonora deliciosa

Títol
Homecoming

Creador
Micah Bloomberg, Eli Horowitz i Sam Esmail

Actors
Julia Roberts, Shea Whigham, Dermot Mulroney, Bobby Cannavale, Sydney Tamiia Poitier, Marianne Jean-Baptiste, Sam Marra, Henri Esteve, Sissy Spacek, Frank Gerrish, Stephan James




Un comentari a ‘Homecoming’: Julia Roberts per la porta gran

  1. Joan ha dit:

    No m’estranya que la Julia Roberts us cansi perquè no obstant la seva inexplicable fama és una actriu molt mediocre. Una de les formes segures de fer diners a Broadway és posar a l’escenari un actor/actriu famós. Van invitar la Roberts a fer una revifalla d’una obra de teatre molt interessant que jo havia vist feia anys interpretada per una actriu magnífica. Resultat? Durant la breu producció no obstant el preu caríssim no hi havia forma de comprar entrades sinó de revenedors encara més cars. Els crítics del NYTimes i altres diaris es van abstenir pietosament de comentar sobre l’art de la Sra Roberts. El cinema és diferent: hi ha un director dient constantment què cal fer i repetint l’escena si fa falta. A l’escenari, pobreta, estava tota sola davant un públic molt crític. Però tothom va fer diners