Per tots els que ens agrada viatjar Dark Tourist de Netflix ha sigut una sorpresa. Sorpresa perquè el documental de 8 episodis ens parla de l’existència d’un turisme centrat en una clientela bastarda i sorpresa també pels extrems que ensenya, a vegades fins i tot irrespectuosos amb la cultura del país, tema bastant xocant i que prové, un altre cop, de la societat de consum.

M’explico.

Una cosa és anar a veure les ruïnes de Detroit tot sol en bicicleta i sense amics com jo o baixar pels penya segats de l’illa de les Lofoten a Noruega amb una tenda de campanya i un entrepà de sardines tot sol i sense amics comme moi i una altra és apuntar-se en un tour per fer de wet back o immigrant mexicà que vol passar la frontera cap als Estats Units, per sentir el perill de ser enxampat per la policia fronterera. I d’això va Dark Tourist, la majoria de l’estona.

Dark Tourist està dirigida i protagonitzada pel neozelandès David Farrier. El senyor Farrier ens porta a Colòmbia a veure l’assassí reciclat a youtuber, Popeye, famós per haver acabat amb més de 3.000 persones durant l’època de Pablo Escobar i amb un munt de seguidors que el volen tocar i fer-se una foto amb ell. També viatgem a Los Angeles, meca del cinema i de l’assassí en sèrie Charles Manson, amb un grup de bojos que veneren la seva figura als boscos de la ciutat com si fos un déu, i ens porta al tour de Jeffrey Dahmer a Milwaukee, per seguir les seves passes i veure com els turistes que paguen per les tres hores de pura experiència macabra són majoritàriament dones.

L’espectador volarà fins a Kazakshstan i Fukushima o Pripyat, per entrar a la zona atòmica, i s’adonarà del tipus de viatger que es troba. Em fa cosa fer servir un adjectiu despectiu i no ho faré, però quan et trobes per exemple a Florència i veus més de 3.000 turistes fent-se selfies al Ponte Vecchio, jo personalment no ho aguanto, prefereixo quedar-me a casa tancat amb un cadenat antizombis, i mireu que m’agrada viatjar, tot i que per mi el fet de fer-ho sigui més una experiència personal i no una carrera per fer-me la foto que pertoca al mateix punt on se l’ha fet un de Pyongyang, un altre del Camerún i un tercer de Porqueres.

No.

Dark Tourist us agradarà perquè és molt friqui però el presentador –David Farrier– no està a l’altura. En un dels episodis –el de Los Angeles amb un seguidor de Mason que insisteix que va ser el millor amic de l’assassí tot i haver-lo vist només una vegada– li diu que vol assemblar-se a Louis Theroux amb les seves preguntes i els seus viatges arreu del món. L’amic de Mason té raó, i si heu vist els magnífics documentals de Theroux us adonareu que aquesta vegada, i que per primera vegada a la vida, tinc raó en un 100% i sense fissures.

Visca els entrepans de sardines!