Una de les coses que no s’acaben d’entendre d’aquesta carrera absurda i innecessària que els grans estudis cinematogràfics han engegat des de fa temps per adaptar el món dels superherois a la gran pantalla, és el discutible acabat dels films facturats per la dupla formada per DC & Warner. Si les seves últimes adaptacions d’imatge real des de Man of Steel han anat de fiasco en fiasco i han provocat fins i tot la befa col·lectiva en directe, emulant la inigualable Marató de cinema fantàstic i de terror de les Cotxeres de Sants (enguany celebra la 30a edició), la cosa canvia radicalment si posem l’accent en la seva línia d’animació, en què curiosament, també durant els darrers anys, ha anat generant petites grans obres mestres. Després de les magnífiques The Dark Night Returns, Batman: the Killing Joke o la fusió anime Batman Ninja, entre d’altres, ara arriba Constantine: City of Demons, tercer intent per adaptar el fascinant còmic creat per Alan Moore i Stephen Bissette a finals dels vuitanta.

Si encara retruny a la nostra ment la polèmica adaptació protagonitzada per Keanu Reeves, més aviat per la tria de l’actor hawaià que per la pel·lícula en si, o el coitus interruptus que va suposar la sèrie de televisió que, tot i que va arrencar amb una primera temporada que si bé no era per tirar coets, va ser anul·lada sense gaires motius de pes, Constantine: City of Demons ens ofereix una obligada reconciliació amb el detectiu paranormal de la gavardina i el seu món de dimonis àvids de possessions i altres maldats. El film, ambientat en el mateix univers animat de Justice League Dark, recupera el caràcter cínic i sarcàstic de l’antiheroi de Liverpool  així com els successos de Newcastle que expliquen els seus inicis en el coneixement de les ciències obscures i la seva croada contra els dimonis. De fet, es veurà arrossegat de ple cap a aquest episodi del passat quan un amic de joventut li demani ajuda per salvar la seva filla d’una suposada possessió demoníaca.

Dirigida per Doug Murphy amb una animació clàssica, polida i amb personalitat, i amb la veu original de Matt Ryan com a Constantine, actor que encara té el personatge televisiu gràcies al seu reciclatge a la prou correcta sèrie Legends of Tomorrow, Constantine: City of Demons és una història fosca, cruenta i feliçment adulta, amb altes dosis d’humor negre, violència, sexe i més d’un gir colpidor d’aquells que cap guionista de Disney podria escriure mai per una audiència amb plenes capacitats intel·lectuals. En definitiva, una grata sorpresa per als fans del còmic i sobretot per als incondicionals del seu carismàtic personatge, fumador compulsiu i flagell dels éssers de l’avern a parts iguals. Esperem que aquesta aventura tingui continuïtat i tornem a veure ben aviat John Constantine repartint màgia de la bona. El necessitem més del que es pensa: Harry Potter ha fet molt de mal durant les dues últimes dècades.