La productora Blumhouse, aquest any per a la televisió, ha produït les sèries Sharp Objects, Ghoul, The Purge i Into the Dark. De les tres primeres ja us en vam parlar al seu moment. D’Into the Dark us en parlo ara.

Into the Dark és la sèrie antològica de terror de Blumhouse Productions. Constarà de 12 capítols, independents entre si, que s’estrenaran cada primer divendres de mes i que tindran una temàtica relacionada amb una festivitat d’aquell mes.

The Body

El primer capítol d’aquesta sèrie es va estrenar el 5 d’octubre i la festivitat en què s’ambienta és la de la Nit de Halloween. En aquesta història un assassí ha de traslladar el cos del seu últim treball a un altre lloc, i ho ha de fer abans d’una hora determinada. L’embolica en plàstic i surt a la nit. És Halloween, i després que uns hooligans li destrossin el cotxe, es veu obligat a anar a una festa amb uns desconeguts per tenir accés al seu cotxe. Es camufla perfectament, ja que tothom suposa que va disfressat d’assassí i que arrossega un cos de mentida com a part de la disfressa. Allà coneix la Maggie (Rebecca Rittenhouse), que pot ser una ànima bessona. Després que descobreixin la veritat i que li robin el cos, comença una cursa per recuperar-lo abans que s’acabi el temps i anar eliminant testimonis.

The Body es basa, essencialment, en la mateixa estructura que els slashers tradicionals, però amb molt d’humor negre i sense sacrificar el terror a costa de la comèdia. Hi ha escenes tenses de mort, i algunes morts són especialment brutals. Però el punt fort de l’episodi rau en el carisma de Tom Bateman com a assassí de la trama. Fins i tot matant adolescents i donant lliçons morals filosòfiques, el seu personatge mai deixa de ser carismàtic.

Amb més de 90 minuts de durada, The Body és més que un simple episodi. És una pel·lícula que, tot i que no aporta res de nou al gènere, és entretinguda i es mostra com una opció molt millor a algunes de les pel·lícules de terror a la gran pantalla.

Flesh and Blood

El segon capítol d’aquesta sèrie es va estrenar el 2 de novembre i homenatja el Dia d’Acció de Gràcies, una festivitat molt americana. La Kimberly (Diana Silvers) és una adolescent que pateix agorafòbia d’ençà de l’assassinat de la seva mare, un any abans. El seu pare, Henry (Dermot Mulroney), s’esforça per ajudar-la a recuperar-se, amb ajuda d’una terapeuta que la visita setmanalment a casa. A mesura que s’acosta el Dia d’Acció de Gràcies, en Henry i la Kimberly planifiquen un dinar en honor de la seva mare, però un descobriment inquietant farà que la Kimberly sospiti que el seu pare és un assassí en sèrie.

És un assassí en sèrie el pare? La malaltia de la Kimberley s’està deteriorant fins al punt que ara inclou al·lucinacions paranoiques? Amb aquestes preguntes és com Into the Dark juga amb nosaltres en aquest episodi. Amb una durada d’una hora i mitja, Flesh and Blood es pren el seu temps configurant els personatges i conflictes, però una vegada que s’hi posa, no s’atura. El que comença com un drama d’adolescents ràpidament es converteix en una lluita per la vida.

Flesh and Blood és un thriller més convencional, però amb una bona execució. Més fort que el seu predecessor, Into the Dark demostra que probablement aquesta nova sèrie pagui la pena seguir-la. Igual que Black Mirror, alguns episodis seran millors que d’altres, i alguns seran més atractius que d’altres.

La sèrie, que s’emet per HULU, demà s’estrena a HBO España amb l’emissió dels tres primers capítols, els dos esmentats i el tercer titulat Pooka, amb Nacho Vigalondo (Colossal) de director i que jugarà amb la iconografia purament nadalenca.

De moment nosaltres hi apostem. I tu?