MENU

12 Desembre, 2018 Comentaris (0) Visualitzacions: 379 Sèries Jordi Camps

Títol
Entre dos aguas

Director
Isaki Lacuesta

Actors
Israel Gómez Romero, Francisco José Gómez

Dos punts antagònics, tan propis del cinema de Lacuesta, que, en aquesta ocasió, estan banyats per un to crepuscular on la Mort pesa al final

Puntuació

9

‘Entre dos aguas’: el pas (i el pes) del temps

Tot va començar fa dotze anys amb La leyenda del tiempo, aquell memorable apropament cinematogràfic a la vida de dos adolescents que s’enfrontaven a aquell pas tan transcendental que es fa de la infantesa a l’edat adulta. Una introspecció a l’ànima de dues persones que, com la resta de mortals, projectaven els seus dubtes, les pors, però sobretot les il·lusions d’allò que ha de venir. Camins factibles que el pas del temps ja es cuida prou d’anar reduint. I, com és el cas d’aquests nois, encara més si has nascut i vius en un entorn social com de La Isla de San Fernando, un dels llocs amb la taxa d’atur més alta de l’Estat.

Amb la voluntat declarada de reprendre algun dia les seves vides, les seves històries, vaja, Isaki Lacuesta i Isa Campo (aquí com a guionista) van tornar a Cadis per retrobar-se amb Isra i Cheíto, els protagonistes, amb el quals sempre han mantingut la relació. Sabien que res els ha resultat fàcil des de llavors i tenien clar que per a la represa fílmica de la seva personal radiografia social volien mostrar precisament com aquests camins que ens porta la vida es van acotant a mesura que et fas gran, i encara més en el seu cas. Així, després de l’elipsi temporal l’espectador es troba amb dos personatges que ja tenen poc de nens i molt d’adults desencantats, que lluiten diàriament per mantenir l’equilibri entre la supervivència i la marginalitat. Siguin veritat o mentida els seus relats (la realitat i la ficció aquí es barregen com mai, prenent històries d’altres per evocar-les com a pròpies), el que al final es troba l’espectador amb Entre dos aguas és un relat impecable sobre la vida i la mort.

Tan bon punt arrenca ens trobem amb el naixement (real, en aquest cas) d’una de les filles d’Isra i poc després el veiem sortir de la presó i visitar la tomba del seu pare (l’ombra del qual no l’ha deixat mai de perseguir). Tot pivota entorn d’ell, un nen gran que ha deixat de cantar (i evocar el mestre Camarón) perquè, com diu, ja no en té ganes. Com a contrapunt retrobem el seu germà gran, Cheíto, que torna d’una operació militar ara que està allistat a la marina. Una oportunitat perquè els dos germans es retrobin, entre les dues aigües del títol, per les quals han de navegar: les més llunyanes, que et porten a sobreviure econòmicament, però que t’allunyen dels teus éssers estimats, o les més properes, fangoses, que amaguen mol·luscs que et poden tallar els peus quan et banyes i que s’acosten perillosament fins a tocar les portes de les cases, i que, malgrat els esforços, tampoc et permeten estar a prop dels teus.

Dos punts antagònics, tan propis del cinema de Lacuesta, que, en aquesta ocasió, estan banyats per un to crepuscular on la Mort pesa al final, sigui tatuada a les espatlles d’Isra (tatuatge que es va fer realment al final del rodatge per decisió pròpia), però també on s’entreveuen espurnes de Vida, amb Cheíto fent l’amor amb la seva dona abans de partir novament a mars llunyans al servei d’un país i una societat que fa temps, massa, que ha allunyat la seva mirada d’aquestes vides i paisatges.

Isaki Lacuesta capta aquest instant de dues vides contraposades i ens regala un dels retrats més captivadors i punyents del que suposa el pas (i el pes) del temps.

Puntuacio

9

Dos punts antagònics, tan propis del cinema de Lacuesta, que, en aquesta ocasió, estan banyats per un to crepuscular on la Mort pesa al final

Títol
Entre dos aguas

Director
Isaki Lacuesta

Actors
Israel Gómez Romero, Francisco José Gómez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada