Una de les frustracions més grans que he tingut a la meva vida va ser entrar a veure l’estrena de Superman IV i que no m’agradés gens. Frustració perquè Superman és el meu superheroi preferit i frustració també perquè la feia la Cannon, productora que adorava i que encara ara venero i a la qual faig homenatge cada dia amb un pin que porto de la seva insígnia a la solapa de la jaqueta per donar classe a dotzenes d’adolescents que, mentalment, són més madurs que jo.

Entrar a veure Venom al cinema (un superheroi mig desconegut i que no he entès mai del tot) m’ha tocat l’ànima. Me l’ha tocat perquè els guionistes han copiat en part el guió de Superman IV (i també una mica de Spiderman) i n’he sortit ben content, tot i haver-la vist en alemany, ja que a Alemanya, com a Espanya, Itàlia, França o Guinea Equatorial, les pel·lícules les doblen i fan que uns actors parlin sobre la veu original d’uns altres de manera estranya. Així com ho heu sentit, per si us venia de nou.

Venom és dolenta i se l’han carregat. L’actor –Tom Hardy– ho fa relativament bé, encara que no s’hagi tret l’espina de la gran, gran, gran Mad Max: Fury Road (2015) i el film és penosament racista com les pel·lícules més racistes de W.H. Griffith, sí, aquell que pintava els blancs de negre i que va fer obres mestres com El naixement d’una nació (1915) o Lliris trencats (1919), el pare del cinema modern, ara rebentat pels efectes digitals CGI.

Racista per què? Doncs perquè l’antagonista ben dolent, protagonitzat per Rizwan Ahmed, és de pares pakistanesos i té físic de pakistanès i perquè l’actor que surt com a lladre violent a una botiga coreana té una pinta d’emigrant potencialment il·legal del Salvador o Nicaragua inconfusible, mentre que els blancs són els que ho salven i ho arreglen tot com sempre; són els nets, sempre els purs.

I dolenta per què? Perquè l’espectador no sap ben bé per on van els trets, tota la trama està desordenada, igual que aquest article, va amunt i avall, amunt i avall com una baldufa sense adonar-te de res, però això sí, gaudeixes del film d’amagat amb els adolescents que et rodegen amb crispetes alemanyes i Coca-Cola alemanya.

Un patir.

Venom m’ha agradat molt i us diré per què: és aquell Superman lV ben fet que la Cannon mai no va poder rodar perquè no es va voler gastar ni un cèntim. La història és més o menys la mateixa, els efectes especials, molt millors i a més surt un alter ego de Nuclear Man molt més perfilat i creïble, un gust per a les ments menys madures, com la nostra, la bastarda. Us la recomano.

Per dolenta.