Sinopsi: any 2035, la humanitat viu a sota terra per culpa de la contaminació. El presoner James Cole (Bruce Willis) és enviat al passat per descobrir quin virus va acabar amb la majoria de la població mundial, l’any 1996, i així poder tornar a la superfície.  Per un error viatja a principis dels noranta, on coneix la doctora Railly (Madeleine Stowe) i Jeffrey Goines (Brad Pitt), un curiós malalt mental. Entre tots intentaran trobar l’Exèrcit dels 12 monos i aturar el virus mortal.

L’empenta que va rebre després de dirigir The Fisher King (1991), potser una de les pel·lícules més conegudes pel públic de Terry Gilliam, va permetre que l’exmembre dels Monty Phyton s’arrisqués amb aquest film de ciència-ficció, en què va abocar la majoria de les seves fílies. Des d’una distopia apocalíptica, no sé si més radical que la de Brazil (1985), ens fa transitar entre la bogeria, el somni, el desig i la realitat. Si ens situem a l’any que es va fer Twelve Monkeys, el 1995, entendrem la temàtica preapocalíptica que ens planteja. S’estava acabant el segle i semblava que l’entrada al nou mil·lenni provocaria canvis estructurals i, fins i tot, físics al planeta i a la humanitat. En aquell moment estaven en auge teories des de moltes òptiques: espirituals, biològiques, bèl·liques i econòmiques. Gilliam les barreja totes en aquest film, aprofitant l’avinentesa per criticar la situació socioeconòmica mundial i la falta d’humanitat. El film, basat en el curtmetratge francès La Jeeté (1962), s’ha guanyat a pes la categoria de pel·lícula de culte que normalment només reben aquells films que no entén ningú.

Terry Gilliam ens demostra el seu amor pel cinema, homenatjant Alfred Hitchcock i fent servir una de les seves obres mestres, Vertigo, com a element argumental del film. El trio protagonista és un encert per a la història, cap actor del moment sabia patir com ho feia Bruce Willis, Madeleine Stowe estava en el moment més àlgid de la seva carrera i el jove Brad Pitt fa una autèntica demostració de tics (que li van servir per guanyar el Globus d’Or al millor actor de repartiment). Per tot plegat Twelve Monkeys es mereix tot el reconeixement bastard i animem les noves generacions a fer-hi una ullada. No us deixeu enganyar per la sèrie de televisió, són coses diferents…

La frase: «No seria genial que existís un virus que acabés amb tota la humanitat i només deixés els animals i els arbres?»

El frame: entrada del cinema on es projecta una marató de pel·lícules del mestre Alfred Hitchcock.

L’escena: la preparació del segon viatge en el temps. Hi apareix tota la parafernàlia de l’univers Gilliam que tant ens enamora als seus seguidors. Utilitzant material tan comú com el plàstic, el ferro, les canonades i tants tubs com sigui possible. Una escena amb la il·luminació i l’ambient decadent de la marca Terry Gilliam.

L’espòiler: David Morse comença la seva exitosa carrera com a dolent per excel·lència, després de ser un bonifaci a A cor obert.