3 de novembre del 2018. El vostre humil servidor no podia rebutjar la invitació de quatre noies intel·ligents i simpàtiques. 13.00 h. TimeSkp. Mode terror. Ens trobem al carrer, fa sol. Tot preparat per gaudir d’una hora de misteri i proves dins de l’escape room. Tot i que no era la primera vegada que anava a un lloc d’aquests no en sóc cap expert. Formem un equip compensat, les noies i jo. Elles hi posen l’astúcia i el cervell i el vostre Bastard la força i la valentia (que en aquests casos de poca cosa serveixen).  Abans d’entrar només sabem el que mostra la pàgina web de TimeSkp: a Sant Daniel’s alguna cosa ha passat i un grup de militars han patit un atac per part d’éssers estranys. Quan veiem sortir un colla de nois i noies del local, amb cara de cansats i rient, però amb aquell somriure de quatre peles i mitja, de circumstància, ens mirem entre nosaltres i arronsem les espatlles. Jo penso «que sigui el que Déu vulgui» i faig una broma de complicitat per demostrar que no han de patir per res, que aquí hi ha un home que les defensarà (com si els hi fes falta… pobre de mi). Aquesta prepotència masclista que portem de base els nascuts fa més de quaranta anys no serveix per a res, per això intento anar-la fent desaparèixer. Tornem al que toca. A l’interior ens asseiem en unes butaques de cinema còmodes per rebre les explicacions pertinents, amb vídeo incorporat i així poder començar l’aventura.

A partir d’aquí només us puc descriure les sensacions: tensió, pistes, resolució, por, salts, crits, abraçades de suport, foscor, patiment, misteri, proves, claus, números, pistes, forats, fantasmes, sang, emoció, mirades, silenci, més crits, acomiadaments, adrenalina. Quan allò ha sortit de no sé ben bé on, he actuat instintivament, sense pensar, i m’he quedat dret, com si volgués protegir l’equip, i allò m’ha deixat ferit de mort, a terra. Només recordo veure l’equip sortir, cap a la llibertat, i jo allà, estirat sense possibilitat de fugida. Em queda poca bateria al mòbil i escric aquestes línies perquè si algú, per casualitat, passa pel carrer Universitat de Montpellier de Girona, s’aturi a la porta del número 9 i demani per mi. Potser sereu a temps de trobar-me. I, si no, entreu-hi igualment i gaudiu de l’experiència brutal de TimeSkp, fet amb molta professionalitat, amb decorats espectaculars, amb uns vídeos d’alt nivell cinematogràfic i un entreteniment que no oblidareu mai. Us ho puc assegurar.