- Bon any nou!
- En vida seva!
- És la primera vegada aquest any que et truco, com si perdéssim la virginitat anual dels seitons.
- Que no vol dir anal.
- Estàs fatal.
- Rodolí!
- Ai, senyor… De què xerrem avui?
- No… ho sé pas… Ha arribat un moment en què tothom parla de tot plegat i no sé què escollir.
- A més Els Bastards publicaran això molt tard i la conversa ja haurà caducat.
- I les converses en llauna poden fer molt mal.
- Va morir un jugador del Barça fa anys per intoxicació d’uns musclos en llauna.
- Era negre.
- El musclo?
- Burro!
- Gràcies. Què fem, doncs?
- Podríem fer un joc, homenatge al nostre boss Camps, que sempre busca referents a tot.
- Per mi, ok!
- Mira… començo a dir un nom i ho anem lligant, el primer que ens passi pel cap, del món del cinema o sèries. Però no podem dir cap dels innominables que utilitza en Camps. Entesos?
- No ho sé. Fem i veurem.
- Bevem?
- Una mica de ratafia?
- Perfecte!
- Fot-li!
- Estic mirant la segona temporada de Counterpart, aquella sèrie en què hi ha dos mons paral·lels que es connecten des de Berlín.
- Com si fos la guerra freda. Una gran història d’espionatge.
- I no la renoven per una tercera temporada!
- Un error garrafal!
- Sí senyor. Comencem amb els referents doncs, a veure on ens porta el joc. Començo amb: Counterpart
- Terry Gilliam.
- Brazil.
- Robert de Niro.
- Scorsese.
- Shutter Island.
- Leonardo DiCaprio.
- El Renacido.
- Iñarritu.
- Birdman.
- Michael Keaton.
- Batman.
- Superman.
- Richard Donner.
- Mel Gibson.
- Apocalypto.
- Josep Borrell.
- Desinfectar.
- Señor Lobo.
- Tarantino.
- Bruce Willis.
- David Dunn.
- El sexto sentido.
- Olivia Williams.
- Counterpart! Ja està! Ja hem fet la volta a tot plegat! A veure com ha quedat.
- Un brunyol.
- Millor que el xuixo?
- Depèn del lloc on el compris.
- Fem-ho amb menjar?
- Ostres…
- Gamba de Palamós
- Adeu!
- No conec aquesta menja. D’on és?
- (Silenci)
- Has penjat? Quins ous!
- A la caputxina?
