Leaving Neverland, el documental d’HBO de quatre hores de durada, deixa en evidència el que tots sospitàvem; Michael Jackson era un pederasta. I dels pitjors.

Alguns sortiran amb la presumpció d’innocència o que mai va ser condemnat per aquests càrrecs però tampoc ho va ser Jimmy Savile, el presentador de la BBC de Top of the Pops i que va abusar de més de mil nens aprofitant el poder de la fama, i que mai va ser condemnat. Tothom callava, o ho arreglaven amb diners. Un tema recurrent en aquest univers de pedòfils.

Corey Feldman, al seu llibre autobiogràfic Coreyography (2013), que no apareix al documental, ja va denunciar com ell i el seu amic també actor Corey Haim varen ser repetidament assetjats sexualment quan eren nens a Hollywood. En un dels capítols parla de la seva amistat amb Michael Jackson. El que afirma és exactament el que exposa el documental; per ell Jackson era com un germà gran, afable i juganer, que li agradava quedar-se a l’habitació a dormir amb ell, tot i que assegura que no l’havia tocat mai, tot i haver passat un any amb el cantant dins d’aquest món de fades a Neverland (mansió i terreny propietat de Jackson de 1.100 hectàrees), fins que es va cansar i va substituir en Corey per un altre infant més jove. Per jugar, esclar. Tots ho sabem.

No podem estar segurs si en Corey menteix o no –ara diu que ja no el pot defensar més després d’haver vist el documental–, però dormir al llit d’en Michael a porta tancada era una pràctica coneguda entre els nens de famílies del sud de Califòrnia i pels mitjans de comunicació. Algunes entrevistes d’en Corey sobre aquest tema: cadena CNN, HLN.

Recordo l’any 91 com un dels germans dels amics del grup amb qui anava quan vaig passar un tros de la meva existència a San Diego, Califòrnia, ens va explicar que havia passat la nit amb l’actor convidat tot un cap de setmana al ranxo Neverland. Ens va assegurar que no l’havia tocat, no, esclar, un nen de poc més de dotze anys. Tots vàrem respirar amb tranquil·litat; el cantant dels hits Thriller, Say, Say, Say o Billie Jean no podia ser un pederasta. No. Només era una mania excèntrica d’un adult que volia continuar sentint-se nen. Tot molt correcte. Tot molt clar.

A Leaving Neverland les denúncies se centren bàsicament en dues persones, Wade Robson i Jimmy Safechuck, que expliquen amb pèls i senyals les relacions sexuals amb el cantant quan només tenien entre 7 i 14 anys. Els seus testimonis s’acompanyen amb material inculpatori com ara cartes, faxos, anells de compromís –sí, amb un dels nens– o vídeos del cantant, a més d’entrevistes amb amics i familiars del seu voltant, que apuntalen l’angoixa del trauma. Tot i que la família Jackson sempre ha estat al costat del cantant, la seva germana Latoya Jackson ja va manifestar el 1993 el seu disgust quan veia que compartia llit amb menors; qualificava el fet de crim, com podeu veure en aquesta entrevista, opinió de què no s’ha retractat mai.

Les lleis ara han canviat i vist tot amb els ulls del 2019, cap pare amb seny deixaria el seu fill al llit d’un adult tota una nit (o més d’una nit) per molt famós que fos. I aquí entra la responsabilitat dels pares d’aquestes víctimes, que ara apareixen a Leaving Neverland com si no n’haguessin sabut res, extrem que a mi em costa molt de digerir, i també als espectadors que han vist el documental.

Leaving Neverland acaba amb les colpidores seqüeles –tant sexuals com de funcionament social i psicològic– que travessen els adults que han estat abusats sexualment quan eren infants. I un que és i ha estat un pacifista convençut tota la vida, acaba buscant cadires elèctriques per Amazon, després de les quatre hores de documental, per veure si es poden fer servir per acabar amb aquesta mena de malats mentals.

I no, no frivolitzo.

Nota final: la polèmica està servida. Els fans incondicionals de Michael Jackson afirmen que tot és un muntatge –o una teoria conspirativa, que tant està de moda– dels dos adults que ara volen fer-se d’or. Escolteu només aquesta entrevista, que no apareix a Leaving Neverland, quan el periodista vol saber per què aquesta mania d’un home de 44 anys de dormir amb nens. Amb la resposta que en Michael li dona, ja anem prou servits.

També, si voleu indagar més sobre el cas, teniu una hora del programa d‘Oprah Winfrey amb les dues víctimes i opinions de psiquiatres sobre la pedofilia i el comportament compulsiu dels pedòfils.

Tot i que és un documental de la HBO, el podeu veure a Movistar, que n’ha adquirit els drets. De moment no hi ha data per veure’l a HBO.