Three Identical Strangers és un documental de Tim Wardle guanyador del Premi Especial del Jurat de Sundance del 2018 i que s’ha estrenat aquests dies a les nostres sales. El documental explica la història d’uns trigemins que van ser separats al cap de pocs mesos de néixer i van ser adoptats per tres famílies diferents. Preparem-nos per conèixer l’extraordinària història de com Robert Shafran, Edward Galland i David Kellman finalment es van retrobar 19 anys més tard.

El documental va de cara a barraca. A la primera escena surt Robert Shafran explicant com va ser el seu primer dia d’universitat l’any 1980 al Sullivan County Community College. Robert es defineix com un noi tímid i reservat, als antípodes del que coneixem com un alumne popular, però s’adona que en arribar al campus tothom el saluda i no només d’una manera cordial, sinó d’una manera afectuosa i propera, amb familiaritat, però que tothom l’anomena Eddy. D’entrada en Robert no entén què passa, però de seguida tant ell mateix com els espectadors (el títol del documental hi ajuda…) sospitem la realitat. Un company de classe li pregunta si és adoptat i si va néixer el 12 de juliol del 1961, perquè coneix un altre noi que l’any anterior també havia estudiat a la Universitat de Sullivan, que va néixer exactament el mateix dia i que té la mateixa cara, la mateixa veu, els mateixos cabells i la mateixa manera de moure’s. Segons explica el mateix Robert quan va anar a conèixer el seu doble a casa seva: «Vaig picar el timbre, es va obrir la porta, i jo era allà.» D’aquesta manera Robert i Eddy descobreixen (una part) de la veritat, són bessons idèntics que van ser separats en néixer i adoptats per dues famílies diferents.

Un periodista d’El Post s’interessa pel cas de Robert i Eddy i viatja a conèixer els bessons per escriure un article explicant la seva sorprenent història, i amb el ressò de la notícia als diaris, en David descobreix dos nois idèntics a ell, són iguals que ell, així és com apareix el tercer germà bessó. Finalment, i gairebé dues dècades després, els trigèmins per fi es reuneixen.

De seguida tots els focus els apunten. The Triplets es converteixen en un fenomen mediàtic, tothom els vol conèixer, tothom es vol fer fotos amb ells, els mitjans els persegueixen, fins i tot arriben a sortir d’extres a una pel·li de Madonna i es passegen de plató en plató per mostrar com en són d’iguals, com parlen igual, com es mouen igual. El públic els adora. Aparentment tothom és feliç amb el retrobament dels germans, sembla un fet innocent amb final feliç, però en realitat darrere d’aquest fet s’hi amaga un secret extraordinari i torbador que va més enllà de la seva pròpia història personal, i que podria transformar la concepció i els límits de l’ètica humana en nom de la ciència.

Per què aquests germans van ser separats en néixer? I per què ni ells mateixos ni els pares adoptius mai en van ser informats? Al voltant d’aquesta gran pregunta Tim Wardle construeix tota la narrativa de Three Identical Strangers.

L’excel·lent muntatge del director i la decisió d’explicar els fets d’una manera lineal i cronològica, dosificant la informació i mantenint la tensió, és fonamental a l’hora d’anar modelant la manera com els espectadors anem digerint la història. Una mateixa escena presentada al començament o quan ja disposem de més informació, capgira totalment la manera com ens fa sentir. Canvia el nostre punt de vista. A mesura que va avançant el metratge el director va enfosquint el to (de vegades d’una manera molt subtil) i de l’alegria i la il·lusió inicials pel retrobament dels tres germans anem derivant cap a la percepció que som davant d’una història fosca i truculenta que convida a la reflexió i fins i tot a la denúncia.

Tim Wardle aconsegueix atrapar-nos des del principi amb la història d’en Robert, l’Eddy i en David, i potser l’única cosa que li podem retreure és que ens quedem amb ganes de més, volem saber més, perquè tinc la sensació que tot i l’extraordinària premissa inicial aquesta història és molt més gran i té moltes més ramificacions i connexions amb persones i estaments molt influents que van molt més enllà de la sorprenent història de The Triplets i que en certa manera han tallat les ales al director intentant silenciar uns fets molt foscs i escabrosos que Wardle volia explicar del tot. Potser ho han aconseguit, o potser no. Ja ho veurem…