MENU

27 març, 2019 Comentaris (2) Visualitzacions: 1963 Cinema Ester Marí

Títol
Captain Marvel

Director
Anna Boden, Ryan Fleck

Actors
Brie Larson, Jude Law, Samuel L. Jackson, Clark Gregg, Lee Pace, Djimon Hounsou, Ben Mendelsohn, Annette Bening, Lashana Lynch, Gemma Chan




Captain Marvel ens fa gaudir, és divertida i necessària per molts motius, però deixa certa sensació de tràmit, d’omplir els buits sense tota la il·lusió que podríem esperar.

Puntuació

6,5

‘Captain Marvel’ brilla però no explota

Captain Marvel és el 21è film del que s’anomena Univers Marvel (Marvel Cinematic Universe o MCU). L’MCU començava el 2008 amb Iron Man i ens va deixar a l’espera de més l’any passat amb Avengers: Infinity War,una entrega devastadora per la pèrdua d’alguns personatges antològics i amb la història totalment en l’aire. Abans de resoldre amb l’esperadíssima Avengers: Endgame, l’univers necessitava desenvolupar dos personatges que podrien ser bàsics en la resolució final de l’aventura. En primer lloc, l’estiu passat estrenava Ant-Man and the Wasp, que avança algunes qüestions físiques que podrien ajudar els herois pel que fa al Quantum Realm. En segon lloc, Captain Marvel ens presenta un personatge que a hores d’ara tothom ja sap que serà clau en la resolució de la guerra amb Thanos.

La trama s’ambienta als anys noranta i explica la història de Carol Danvers, una pilot de l’exèrcit nord-americà que es veu immiscida en una guerra galàctica entre dues races alienígenes: els Kree i els Skrull. En l’eix temporal marvelià, aquesta trama és molt anterior que les altres pel·lícules, fet que ens ofereix certs avantatges, com ara mostrar-nos un jove Nick Fury just abans d’endegar el seu projecte Avenger.

Pels menys llegits en còmics, una mica d’història: el títol Captain Marvel ha anat canviant de mans des de l’origen, i fins i tot ha passat per diferents segells, ja que si bé inicialment el personatge era un noiet anomenat Billy Batson creat per Fawcett Comics (justament a l’abril s’estrenarà Shazam!, la seva història), la sospitosa semblança d’aquest personatge amb Superman va fer que DC entrés en litigi sobre plagi, i quan finalment els jutges van donar la raó als de DC, el nom del personatge va quedar en una mena de llimb publicador, que Marvel va aprofitar per apropiar-se’l (o recuperar-lo, segons com es miri) per aplicar-lo a un nou personatge, el capità Mar-Vell. A partir d’aquí, diferents personatges (tant homes com dones, ja que en anglès captain és una paraula sense gènere) van té aquest títol: Monica Rambeau, Genis-Vell, Phyla-Vell, Khn’nr o Noh-Varr. No és fins al 2012 que Carol Danvers recull el títol de Captain Marvel, fins llavors coneguda com a Ms. Marvel, un altre càrrec que també havia anat passant per diferents personatges, per cert.

Lògicament, la pel·lícula no explica tot aquest embolic de titularitats, però saber-ho fa que es puguin apreciar un parell de gestos de complicitat amb els noms d’alguns personatges, que fan referència a aquest laberint de noms i personatges. Saber una mica d’història no va mai malament per entendre el futur, encara que sigui una història de ficció i de moment els dolents de la nostra realitat no siguin alienígenes (tot i que alguns ho semblin).

La pel·lícula es va estrenar el 8 de març passat i sembla que està establint rècords de xifres a les taquilles, cosa que no m’interessaria gaire si no fos per les baixes expectatives que alguns energúmens van pronosticar. Sembla que l’estratègia publicitària amb algun toc feminista que va emprar Marvel no va agradar certs sectors de la població masculina, amb baixes concentracions neuronals, que van cridar al boicot. I dic estratègia publicitària perquè després de 20 pel·lícules estrenades, que aquesta sigui la primera amb protagonista femenina i amb una directora (codirectora si ens posem exigents) no em sembla que defineixi una productora amb una política especialment igualitària, per molt que l’estrenin un 8M o l’actriu faci un parell de comentaris que ja haurien d’estar superats al segle XXI. Jo soc del parer que el simple fet que una trama estigui protagonitzada per una dona no fa que sigui ni deixi de ser feminista, però en el món dels superherois sembla que la cosa va a un altre ritme i els petits gestos s’han de valorar. Com a mínim han tingut la deferència de no posar talons alts a la Brie Larson, que sempre va millor per córrer i repartir llenya entre alienígenes, tot i que això de posar I’m just a girl com a música de fons en una de les baralles més intenses diu ben poc de les hores que han dedicat al tema.

Dit això, el fet que l’heroïna de la trama sigui una noia, no té cap repercussió específica en la història, ni bona ni dolenta. És una història més de l’MCU en què se’ns presenta un personatge que pels motius que sigui adquireix uns superpoders, gairebé sempre sense proposar-s’ho. I en el cas de Carol Danvers aquests poders no són poca cosa! Precisament una de les coses que he trobat a faltar a Captain Marvel és esprémer més el potencial del personatge, que per mi no acaba de treure partit al poder que té, ja sigui en moments de descobriment o pràctiques (gairebé inexistents) o en escenes d’acció, que es resolen amb força simplicitat i gairebé amb precipitació. L’aprenentatge per a l’ús del seu poder a la Carol no li cal, ja que per la manera com s’explica la història ja ve una mica ensenyada de casa i se’n surt la mar de bé sense practicar gaire. La veritat és que més aviat la pel·lícula ens mostra com l’heroïna es veu obligada a descobrir la seva part humana i les seves relacions que no pas la seva condició d’heroïna.

Brie Larson dona credibilitat al personatge, amb una imatge poderosa i segura, però capaç de donar tocs d’humor i alguna pinzellada emotiva quan cal. Va acompanyada de magnífics secundaris, sobretot Samuel L. Jackson, un soci de luxe amb qui es crea una relació força carismàtica i que redescobreix un Nick Fury jove (rejovenit en part pels efectes especials), molt més graciós i fresc que en les altres pel·lícules. Compte, perquè també cal parlar d’un gat, en Goose, que es fica el públic a la butxaca ja que és el protagonista dels millors gags de la pel·lícula i que potser tindrà un paper important en el desenvolupament de la història. L’amiga de la protagonista i la seva filla (Lashana Lynch i Akira Akbar) ajuden a centrar el personatge en la seva humanitat i ho fan la mar de bé, especialment la petita.

A partir d’aquí, tenim un grupet de secundaris que prometien molt i no acaben d’arrencar, com ara un Jude Law que podria haver estat el Jude Law que jo m’esperava: subtil, elegant, profund, morbós, però passa sense pena ni glòria amb un personatge difícil de defensar, val a dir. Els skrulls podrien haver donat molt de joc per les seves habilitats i acaben convertint-se en el típic grapat d’àliens insípids que apareixien en alguns capítols de Star Trek, cadascun pintat d’un coloret i amb una textura, però que no acaben d’interessar del tot. Annette Bening omple la pantalla, però no tinc clar si aguanta gaire més que la seva entrada en escena.

Els efectes especials són els que s’esperen d’una pel·lícula de la saga, ben fets i espectaculars a estones, en algun cas tan excessius que no ens deixen veure per on van les garrotades (he après que les baralles a cops de puny agraden als fans, i jo m’hi fixo). Contrasten amb uns escenaris una mica repetitius i més aviat lletjots, comparats amb altres entregues de la col·lecció. Com a anècdota, algú ha volgut trobar una metàfora en l’aterratge forçós de la protagonista al nostre planeta, justament rebentant el sostre d’una coneguda cadena de videoclubs americana.

En definitiva, Captain Marvel ens fa gaudir, és divertida i necessària per molts motius, però deixa certa sensació de tràmit, d’omplir els buits sense tota la il·lusió que podríem esperar d’un personatge que promet que serà definitiu, però que ens presenten amb cansament i poca originalitat. Tampoc era bona la presentació de Thor, film semblant en moltes coses, però que després arrenca i s’integra a l’MCU de manera magnífica. Esperem que sigui el cas de la capitana, i que després brilli com es mereix acompanyada dels herois originals o en les seves pròpies aventures.

Puntuacio

6,5

Captain Marvel ens fa gaudir, és divertida i necessària per molts motius, però deixa certa sensació de tràmit, d’omplir els buits sense tota la il·lusió que podríem esperar.

Títol
Captain Marvel

Director
Anna Boden, Ryan Fleck

Actors
Brie Larson, Jude Law, Samuel L. Jackson, Clark Gregg, Lee Pace, Djimon Hounsou, Ben Mendelsohn, Annette Bening, Lashana Lynch, Gemma Chan




2 comentaris to ‘Captain Marvel’ brilla però no explota

  1. […] quelcom important a les trames. Jo mateixa vaig fer una ressenya sobre la pel·lícula anterior, Capitana Marvel, que se suposava que havia de ser la gran revelació a Endgame. Si per revelació enteneu traginar […]

  2. […] artículo se publicó originalmente en Els Bastards, Blog de cine y series en […]