THE SEVEN KINGDOMS POST
- Del nostre corresponsal a Winterfell
El nord, al llindar d’un altre conflicte civil i militar
Els experts militars diuen que Stalingrad va ser poca cosa al costat de la llarga nit que ens va tocar viure dins els murs de Winferell. El castell dels Stark encara està mig en runes per culpa de la batalla contra els zombies vinguts del nord, de més enllà del fallit mur gegant que havia de protegir els nostres set regnes. Feia temps que diferents fonts -des de mercenaris fins a simples mercaders- advertien d’un perill incert, i dificilment creïble d’un exèrcit de morts reviscuts per obra i gràcia d’un rei immortal amb la voluntat d’annihilar la humanitat sencera. Un holocaust final. S’havia passat del folklore per espantar als nens a un terror real que va esclatar amb la cruenta batalla que algunes cròniques ja han relatat bastament les darreres setmanes i que fins i tot un pacifista com Hemingway hauria justificat davant l’horror pur que representava aquesta vegada l’adversari el vessament de sang que va tenir lloc.
Els Stark i els seus aliats, liderats per la poderosa i temuda Daenerys Targaryen, han hagut de cremar més cadàvers que els francesos a la batalla de Verdun. Encara no s’han recuperat del daltabaix del conflicte i ja n’han d’afrontar un altre. Sang, fam, fred, fang, acer i brutícia arreu. Les principals rutes de comunicació, sobretot la principal (King’s Road), no són segures i li la guerra s’ha traslladat al sud on la dona que s’asseu al tron de King’s Landing, Cersei Lannister, es reivindica com a emperatriu legítima i vol recuperar el seu Tercer Reich davant la puixança de Daenerys.
Segons fonts consultades entre els pocs comandaments fidels a la causa, la representant de la casa Targaryen gaudeix encara del suport dels exèrcits del nord i d’antics consellers. Els propis germans de la reina Lannister, que fa mesos conspiren per a la seva caiguda, també es mantenen fràgilment al seu costat. Ella és l’única, a més, que diposa d’aviació militar, però ja s’ha filtrat un informe de la intel·ligència de la capital que assegura que la marina de l’almirall Euron hauria abatut un dels majestuosos dracs voladors criats a les Ciutats Lliures i que els vaixells pel comandant Grey Worm van patir la mateixa fortuna que l’armada invencible espanyola a la costa britànica.
Enmig d’aquest caos, el Westeros Post pot avançar en primícia un fet que pot canviar el destí de la guerra, trencar totes les aliances actuals i provocar una hecatombe entre les diferents forces que pugnen per fer-se amb el control efectiu del territori. Jon Snow, presumpte bastard de Ned Stark, va renunciar fa un temps al títol del Rei del Nord per raons que molts encara no han entès. A la cort ningú discuteix la jove i ambiciosa Sansa Stark com a nova dama de poder però Snow tenia el beneplàcit de tots els clans i tribus al voltant de Winterfell i fins i tot l’amistat, alguns diuen que alguna cosa més, de l’última Targaryen. I heus aquí el problema, podem certificar que Snow es diu en realitat Aegon i és fill de Rhaegar Targaryen i per tant pot reclamar el tron de ferro per ell mateix.
Les conseqüències d’haver divulgat aquesta informació poden ser apocalíptiques però primer de tot ens devem als nostres estimats lectors. Oficialment, és clar, ningú s’atreveix a confirmar la informació però certament entre els assessors de la “reina” Daenerys ningú la desmenteix. Si Snow (o Aegon) reclama el tron, una nova guerra civil esclatarà al nord i probablement no quedarà ningú en peu per plantar cara Cersei i els seus nous aliats. Mentrestant algunes organitzacions humanitàries temen una matança indiscriminada de civils a King’s Landing pel fracàs cantat en les negociacions de pau. Fins quan resistirà aquest continent banyat de sang un genocidi rere un altre és tota incògnita. Amb tot, el que preocupa més a alguns agents de la reina Lannister és que a Winterfell s’ha perdut la pista d’Arya Stark, un moviment misteriós però reveledor en aquest gegantí tauler d’escacs.
