Entrevista a Daenerys Targaryen
“El bé i el mal són conceptes sobrevalorats”
Avui des d’Els Bastards tenim l’oportunitat en exclusiva de parlar amb Daenerys Targaryen, mother of Dragons, Brekaer of chains i tota la pesca; la persona més buscada dels set regnes després dels últims esdeveniments a la zona, uns fet que han deixat socarrimats a molts i bocabadats a la resta. Li agraïm que hagi trobat un moment en la seva incendiària agenda per atendre’ns.
Bon dia. L’acusen de provocar un genocidi innecessari a King’s Landing. Què hi té a dir?
“Ha estat simplement un exercici de poder. Els aliats van fer el mateix a Dresden el 1945, per no parlar de les bombes atòmiques. Arriba un moment en què encara que tinguis una guerra guanyada cal establir un nou ordre a partir del terror, no només dels teus enemics sinó dels teus futurs súbdits. Els alemanys van tenir els anglesos amb el peu al coll a Dunkerque però no els van rematar. Greu error.”
Tots vam veure com les campanes de rendició de la ciutat van tocar i just llavors va començar la gran matança contravenint tots els tractats internacionals començant pel de Ginebra. Tem ser jutjada en el futur?
“El bé i el mal són conceptes sobrevalorats. La meva lluita legítima pel tron sempre ha anat guiada per uns principis que estan molt per sobre d’això. He creuat deserts i oceans, m’he enfrontat de cara als morts del nord, he estat esclava i he patit maldats que mai podríeu imaginar i finalment he estat traïda pels meus propis aliats. El que compta és qui ocupa finalment al tron i com imposa el seu poder; el poder real, no l’imaginari.”
L’oposició ja l’ha batejat com una nova führer, la boja o psicòpata aquesta dels Targaryen, resulta que ha sortit igual que el seu pare. Hi està d’acord?
“Els que em coneixeu bé de fa temps sabeu que no he embogit de cop i volta. Sempre he estat la mateixa. Des del dia que vaig veure el meu germà morir amb aquella corona de foc al cop la crueltat de la qual ara se m’acusa ha format part de la meva causa. He alliberat grans ciutats i he combatut grans injustícies però sempre amb un objectiu suprem i final. Molts heu seguit el meu camí amb una bena als ulls. El Liverpool va fer amb el Barça el mateix que jo he fet amb els meus enemics i ningú els ha acusat de no tenir pietat.”
Va fer cas omís dels consells de la seva mà, Tyrion Lannister. Per què?
“King’s Landing també era la seva ciutat i en aquest cas tenia uns interessos personals que el van ofuscar a l’hora de jutjar quina era la millor fórmula per establir un nou regne. Suposo que dimitirà del càrrec o el jutjaré per traidor o faré que balli per mi despullat de matinada. Ja no el necessito. Buscaré una nova mà. Posaré un anunci a Els Bastards si cal (riu). Què li sembla?”
Uf… El judici a Varys va tenir garanties? Ens diuen que va durar set segons?
“Va confessar la seva conspiració. No puc donar més detalls però si vaig fer un petitó (ehem) bany de sang amb els innocents imagina què puc fer amb els culpables.”
En les runes s’ha trobat el cos de l’antiga reina Cersei. Però la qüestió de Jon Snow com la resoldrà? Diplomàcia o destrucció o el que posi el guió?
“A King’s Landing el meu Drogon, de tan desencadenat com anava, crec que va cremar també tots els guionistes, l’equip de direcció, producció i disseny i fins i tot el bo d’en George que caminava per allà despistat tocant-se la barba. Pobre… Al final de la II Guerra Mundial els aliats es van repartir el pastís però ara ja no tinc ganes de repartir res amb ningú i començar una nova guerra freda i menys amb governants que es neguen públicament a acceptar-me com l’autoritat competent. Si cal cremo l’HBO sencera per evitar que algú s’interposi entre jo i el tron i encara menys la meuca de la Sansa i tots els sonats de la seva família.”
Entenc que encara no ha acabat la seva feina?
“L’estratègia militar no la puc revelar, com vostè podrà comprendre, però és prou llest per imaginar-la…”
Està molt bé aquesta entrevista. Només a quatre dies de conèixer el final, accepteu apostes sobre com acaba? Sovint hom pot endevinar coses considerant com els guionistes ho han anat preparant. Per això estic convençut que la persona finalment victoriosa i reina de tot serà la Sansa. I la Daenerys Franco Bahamonde que acaba de destrossar la Guernica dels Set Trons, al meu parer ha fet una transformació hitleriana no del tot inconsistent amb el seu caràcter, però massa sobtada. En qualsevol cas, jo aposto 1 cèntim que morirà en un accident d’aviació, i la seva darrera bestiola voladora sobrevivent caurà per terra o a l’aigua. No poden deixar cap drac viu. Explica la falsa rossa Daenerys veritats molt grans: efectivament la violència amb terror és la forma més efectiva de fer una revolució i canviar el règim. Però s’equivoca en algunes comparacions. La destrucció de Dresden, una ciutat monumental sense objectius militars o industrials notables, fou una salvatjada atribuïble exclusivament a l’exèrcit britànic, no pas als altres aliats que no foren consultats ni en van compartir la responsabilitat. És la venjança sempre dolça com alguns diuen? Jo crec que no n’és mai. Els cas de les bombes atòmiques és més complicat. Durant el darrer any de la guerra, enlloc d’enviar tropes a defensar els territoris que s’anaven perdent, el govern japonès va concentrar a l’interior de les seves illes les divisions millors, més fortes i ben armades. Els militars occidentals, quan ho veuen tot perdut, en general es rendeixen, però els japonesos en canvi no ho feien i es deixaven matar lluitant aferrissadament sense recular. Una invasió americana hauria esdevingut una batalla brutal amb centenars de milers de morts, japonesos i americans. Amb les bombes, tots els morts van ser japonesos. Fou una tria fàcil pel President Truman. Ser un civil pot ser molt perillós en temps de guerra.
Endavant, que ho feu molt bé