MENU

29 maig, 2019 Comentaris tancats a ‘Dead to Me’, un conte sense princesa Visualitzacions: 1376 Sèries Ester Marí

Títol
Dead to me

Director
Liz Feldman

Actors
Christina Applegate, Linda Cardellini, James Marsden




La sèrie s’estructura en capítols de mitja horeta que passen ràpid i sempre acaben deixant ganes de més, sobretot gràcies a aquests girs de guió o petits misteris que aporten ritme i acció, tot i que conforme avança la trama la van fent inconsistent i irregular.

Puntuació

7

‘Dead to Me’, un conte sense princesa

Hi havia una vegada una plataforma joveneta que funcionava molt bé i era pionera en el format de continguts en streaming, però que en el fons se sentia en inferioritat amb una altra plataforma que ni de bon tros era tècnicament tan bona però tenia continguts més ben valorats. La plataforma intentava crear sèries d’alta gamma, però de tant provar es dispersava i la seva competidora encara treia més pit, tot i no ser capaç d’emetre capítols foscos sense que es pixelessin. A més, al país de les plataformes s’organitzava un gran ball de gala i arribaven noves candidates amb moltes pretensions, així que el futur de la plataforma ventafocs es podria veure compromès. Malgrat això, una fada bastarda que feia poc corria pels boscos del nord, continuava donant oportunitats a la plataforma envejosa, ja que era amant de les interfícies ben fetes i de les causes perdudes. Així, es va posar a veure Dead to Me amb la vareta màgica preparada per escriure una bonica ressenya i poder posar un titular d’aquells tipus «la nova Big Little Lies» que convertís la plataforma en una princesa a ulls de la crítica. Què passarà al final? Us deixo a l’espera mentre explico altres coses, com fa sempre la nostra ventafocs particular.

No cal ser malpensada per trobar una mica sospitós que justament un mes abans de l’estrena de la segona temporada de la premiada Big Little Lies, Netflix ofereixi el que podria semblar una sèrie de característiques semblants: protagonistes femenines boniques i de casa bona amb històries personals força dramàtiques però que se’n surten amb fortalesa i elegància a través de l’amistat que sorgeix entre elles. Sinopsi una mica demagògica, podria semblar, però no vull avançar esdeveniments i aixafar-vos la diversió. Dead to Me parla de la pèrdua d’un ésser estimat sense melodrama i amb tocs d’humor i sarcasme, i hi afegeix força tocs d’intriga i misteri. Christina Applegate (per cert, també protagonista i productora, com Reese Witherspoon) dona vida a una protagonista captivadora que ofereix els millors moments de la sèrie amb la seva gran interpretació en escenes còmiques i vibrants. Per contra, el personatge interpretat per Linda Cardellini sacrifica la seva personalitat en favor de la sorpresa i els girs inesperats, elements que fan que sigui difícil connectar amb ella i encara menys amb el tercer en discòrdia, un James Marsden que es desdibuixa intentant ser quelcom que acaba no sent.

La sèrie s’estructura en capítols de mitja horeta que passen de pressa i sempre acaben deixant ganes de més, sobretot gràcies a aquests girs de guió o petits misteris que aporten ritme i acció, tot i que a mesura que avança la trama la van fent inconsistent i irregular. S’hauria agraït una definició més clara entre el drama agredolç i el thriller, que no és que siguin incompatibles, però aquí es barregen a trompicons forçats, sense naturalitat. La història brilla en molts diàlegs i escenes enfocades a les relacions personals, com ara l’amistat entre les dues dones, la situació familiar de la protagonista o fins i tot els problemes amb el seu soci. Els diàlegs i els personatges interessen, són simpàtics i formen amb gràcia un entramat que per si mateix ens atraparia. La part relacionada amb la trama policíaca és més fluixa i empitjora a cada capítol que passa, i crea un embolic d’intrigues que al principi ajuden a alleugerir el contingut més emotiu, però que acaben sent un entrebanc. Sense l’excès d’artificis entabanadors, es podria haver fet una d’aquelles sèries senzilles però ben parides que acaben sent delicioses. El que és preocupant és que el final fa pensar en una possible segona temporada que enfila més cap a la part negativa i em temo que, per voler assemblar-se a la germanastra reeixida, la sèrie corre el perill de quedar-se en ventafocs tota la vida.

El conte s’acaba, amics i amigues, sense que la fada hagi fet màgia. De vegades passa que les fades hi posen de part seva, però les ventafocs no volen ser princeses. No és que no vulguin anar al ball, és que també volen netejar la xemeneia i jugar amb els ratolins, però tot alhora no pot ser, com ja sabeu. És llàstima que la pobra Netflix es quedi netejant cendra mentre altres creen obres mestres al gran ball, però li faltaria tan poc per ser-hi de ple dret… només li caldria no voler abastar-ho tot, perquè de cendra i pols tothom en té, però a vegades cal vestir-se de gala i triar un vestidet que encara que no agradi a tothom, estigui ben cosit. Potser així aniria agafant el prestigi que es mereix, ja que quan et vesteixes per agradar a tothom, acabes anant amb uniforme.

M’ha quedat un conte més aristocràtic del que m’hauria agradat, però és el que passa amb les metàfores: quan hi entres ja no saps per on sortir.

Puntuacio

7

La sèrie s’estructura en capítols de mitja horeta que passen ràpid i sempre acaben deixant ganes de més, sobretot gràcies a aquests girs de guió o petits misteris que aporten ritme i acció, tot i que conforme avança la trama la van fent inconsistent i irregular.

Títol
Dead to me

Director
Liz Feldman

Actors
Christina Applegate, Linda Cardellini, James Marsden




Comments are closed.