Després de l’embafada general causada per la darrera temporada de Joc de trons, el món de les sèries torna a respirar i sembla que les flors, que havien quedat amagades pels matolls dels set regnes, van traient el nas per fer-se lloc. Avui m’agradaria comentar quatre sèries que podria ser que hagin estat damnificades per la monstruositat mediàtica de GoT i que mereixen ser vistes, encara que algunes ja hagin acabat silenciosament.

Bosch

Basada en les novel·les de Michel Connelly s’explica la vida del detectiu Harry Bosch (Titus Welliver) a la ciutat de Los Angeles. La diferència entre Bosch i les altres sèries policíaques és l’aparent senzillesa de l’acció i la complexitat de la trama. En aquesta, la cinquena temporada, ens ha regalat un puzle argumental ben homogeni. Recuperen les ganes de fer caure Bosch acusant-lo de corrupció, es barreja amb una història de droga amb el detectiu infiltrat, mentre el seu company investiga un assassinat d’un confident i uns altres busquen els culpables d’un crim en una farmàcia. A més no deixa de banda la corrupció política i policial ni la manipulació de la premsa, i encara té temps de centrar-se en la vida familiar dels protagonistes. Tot això fet amb molta professionalitat, cuidant els detalls i portant el misteri fins a un capítol final antològic.

Killing Eve

Segona temporada de la relació tumultuosa entre l’Eve, policia un pèl desastrosa però que se’n va sortint força bé, i la Villanelle, l’assassina despietada més brutal de la capa de la terra. Després d’uns primers capítols per anar-nos situant, a partir del cinquè la cosa agafa embranzida i ens torna a regalar una sèrie divertida, apassionant i misteriosa. Cada vegada els personatges secundaris van agafant més pes i la parella protagonista són més lliures per recrear-se en les seves obsessions.

The Good Fight

Tremenda tercera temporada del bufet d’advocats protagonista de la sèrie, que es veu amenaçat pels problemes morals i ètics derivats de l’actitud masclista i abusadora del seu fundador, pels rumors interns de racisme i, sobretot, per l’aparició d’un contrincant passat de voltes magníficament interpretat per Michael Sheen. Aquesta temporada han anat directament a la jugular de Donald Trump sense complexos, tot i que en un capítol anuncien que s’autocensuren perquè es fotien en un fangar difícil de sortir. La sorpresa ha estat la incorporació d’un curtmetratge animat durant el capítol per posar en context algun tema que, sobretot pels que no som nord-americans, podia no acabar-se d’entendre. L’any de Diane, realment tot un espectacle, per ella sola ja val la pena la temporada.

Line of Duty

La sèrie creada per Jed Mercurio ha sigut capaç de treure el cap entre tants jocs de trons, perquè al Regne Unit és una de les sèries més seguides dels darrers anys. De fet tot el que toca Jed Mercurio (Bodyguard) es converteix en una audiència espectacular. Ja acabada a les illes britàniques s’estrena a finals de juny a Movistar+, per tant, els espectadors d’aquí la veuran com una novetat. Sisplau, els que no l’hàgiu vista no busqueu informació a la xarxa, els espòilers van que volen i no seré jo el que us digui que la resolució de qui és H m’ha semblat una mica agafada amb pinces. No us la perdeu, és una grandiosa sèrie i una temporada excel·lent.

Ja ho sabeu! Remeneu i trieu bé! Aquestes quatre sèries no us decebran. Paraula de Bastard!